dimecres, 30 de gener del 2008

Parlem dels informes d'Educació

Darrerament s'ha parlat molt dels informes que s'han presentat respecte a l'avaluació del nostre sistema educatiu i del rendiment dels alumnes. Com no, hi han hagut certes comparacions amb altres sistemes educatius que aconsegueixen, sempre segons aquests informes, uns millors resultats acadèmics. Com sempre, el debat es centra només en el món educatiu reglat. M'agradaria, però fer alguna reflexió respecte aquests resultats i les posteriors comparacions.
El model en el que fixar-se és el dels països nòrdics més desenvolupats. Així, trobem que Finlàndia, Suècia i Noruega apareixen en els primers llocs de les "classificacions" que estableixen aquests informes, mentre el nostre país apareix en mala posició.
Cal fer-se algunes preguntes, però, per analitzar la verdadera realitat que presenten aquests informes: quan es parla d'alumnes nouvinguts, a meitat de curs, amb una varietat lingüística espectacular, de l'alt percentatge d'immigració que hi ha a les aules dels centres educatius... són conscients la gent que redacta aquests informes de si aquesta situació és la mateixa en els països abans esmentats que surten en els primers llocs? quin és el grau percentual d'alumnes nouvinguts en una escola d'Estocolm? De quins països provenen aquests alumnes a les seves aules?
Quin és l'horari laboral de les famílies mitjanes d'un país com Finlàndia? A quina hora un estudiant està a casa amb la seva família i quant de temps hi roman?
Penso que són preguntes que els que elaboren els informes haurien de tenir en compte a l'hora d'avaluar el perquè de la situació que descriuen, ja que les solucions van i han d'anar molt més enllà de la realitat que es viu dia a dia en una escola i, per tant, són de molt més difícil solució ja que, per a la realitat en la que vivim, solucionar el problema, per exemple, de la conciliació de la vida laboral i la familiar en gran terme (i entre d'altres mesures que penso són encertades) passa senzillament per ampliar l'horari dels centres amb el que els nens passen més temps fora de casa. És aquesta la solució?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

L'educació a la península Ibèrica va començar a anar malament a l'època dels Reis Catòlics quan van fer fora els àrabs i els jueus.
Els àrabs eren generadors de cultura i d'avenços tècnics, mèdics i en altres camps. Els jueus eren generadors de riquesa, sabien fer rendible la pela. Que va quedar per aquí? Quatre individualitats il·lustres i para de comptar. Ja en temps més propers els intents d'avançar cap a una educació i ensenyaments pedagògicament avançats (capdavanters a Europa i això volia dir dels millors del món)se'ls van carregar sengles ensulsiades totalitàries. I encara en paguem les conseqüències.

Anònim ha dit...

Tens raó.Aquí tenim les escoles plenes d´immigrants, la majoria dels quals provenen de les esferes més baixes del seu lloc de procedència(sense ànim d´ofendre) i els ensenyants ja no sabem què més fer.És un estress continuat. Crec que la manera d´integrar els nouvinguts no és la correcta. Si el conseller d´educació i el seu corro de la patata baixessin del seu pedestal i toquessin de peus a terra ,un altre gall ens cantaria a tots.