Ahir hi havia nova trobada de la nit del viatger. Prèviament va haver uns moments, intensos, per recordar una persona que ens va deixar fa poc i que vam tenir la sort de gaudir en esdeveniments com el que anavem a veure ahir, l'Iñaki Cabo. Descansi en pau.
Aquest cop tocava endinsar-se en un món desconegut per la llunyania, i des d'una perspectiva d'amants de la natura i de l'esport de muntanya. Vam arribar força aviat i això ens va permetre intercanviar impressions amb alguns dels que van poder gaudir de l'experiència, el Xavi, la Montse i el German, que ens van fer gola amb les experiències viscudes al seu lloc de destí, Nova Zelanda. Val a dir que els paisatges que evoca la trilogia del Senyor dels Anells en la seva versió filmogràfica encara em van agradar més en el passi que vam poder veure. Amenitzat amb els comentaris del Xavi Escribà, que feia de narrador, les imatges que se'ns mostraven cada cop ens endinsaven més en un món força llunyà, on només les seves petjades, en moltes de les imatges, recordaven que hi havia éssers humans. Crestes no molt altes però genials que configuraven un disseny ferèstec i alhora engrescador, cràters impensables que mantenien aigua calenta enmig d'un enorme circ blanc que convidava a quedar-se d'espectador i perdre's en aquells moments en que la ment es dispersa i t'és igual que ho faci, aconseguint aquells instants, potser d'impàs, entre el que ens envolta i una ficció en la qual ens trobem tan a gust... Val a dir què, si agafem els moments inicials de la primera pel·lícula, La comunitat de l'Anell, en què ens mostra la societat en que viuen Frodo, Sam i companyia, en un entorn de felicitat, em vaig sentir, del cert, hobbit per una estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada