Altres cops he parlat de l'esperit de superació, de la força de l'ésser humà i la capacitat que té d'enfrontar-se als reptes més durs. L'Isidre Esteve n'és un gran exemple. No és fàcil refer-se d'un cop com el que va rebre (i, òbviament no em refereixo a l'accident en si mateix) i, a sobre, creure's una persona afortunada. Cal trobar-se en una situació com la seva per poder avaluar-ho realment, però em sorprenen positivament les ganes, no només de viure, sinó d'afrontar nous reptes amb que l'Isidre comença dia a dia.
Evidentment personalitzo en ell a molta altra gent que, en l'anonimat, realitzen un treball constant i diari d'autosuperació i entrega a unes vides que, per un motiu o altre, han quedat malmeses. Des d'aquestes línies el meu reconeixement més sincer i la meva admiració més profunda, ja que són un exemple per a tota persona. Segur que tots en coneixem casos propers, però probablement la rellevància mediàtica i popular de l'Isidre ha ajudat a revifar allò que sabem però que, potser, no li prestem l'atenció deguda. Per a tots aquests herois quotidians, gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada