Fa uns dies que vinc llegint certs aspectes d'algunes promeses electorals que no m'acaben de fer el pes. No deixa de ser el què, vulgarment, coneixem com la lletra petita que sempre ens adonem que no hem llegit a temps abans de signar qualsevol cosa (jo tinc "l'absurda" mania de llegir-m'ho tot i de vegades la gent s'impacienta!). En aquest cas, començaré pels famosos 400 € que, suposadament, se'ns havíen de tornar a tots els que paguem IRPF. Val a dir que suposo que la persona que va llançar a l'aire semblant afirmació es va deixar portar pel moment d'eufòria d'un míting o pel fragor dels aplaudiments. Realment queda força bé assegurar una mesura d'aquest tipus, però ara ve la coneguda lletr
a petita. Ha hagut de sortir el vicepresident econòmic a dir que, bé, que això s'ha de mirar, en funció del que surt a pagar o a retornar, que en alguns casos seran 400, en altres menys, en altres res... i en altres, òbviament, a pagar. Jo agraeixo, de cor, la sinceritat del Sr. Solbes, i més encara tenint en compte que va realitzar aquestes declaracions abans de la cita electoral. El que m'agradaria saber, però, és quina quantitat de gent ha arribat a conéixer les seves matitzacions a la promesa electoral. Suposo que, més d'un, quedarà sorprés. L'altra cosa que ningú m'ha aclarit és si aquest any ja funcionarà aquesta mesura o ens haurem d'esperar a fer la declaració del 2008, ja que ara toca la de l'any passat i, per tant, fins d'aquí a un any, res de res. Potser fóra bo que algú ens ho expliqués.
L'altre aspecte que volia comentar és el d'una altra notícia publicada no fa gaire, sobre lloguer de pisos. La notícia cita que els propietaris rebran compensacions econòmiques per part del govern en cas d'impagament per part dels llogaters. Anem a la lletra petita un altre cop: fixa uns preus màxims de lloguer (fins aquí força correcte), però després comencem a arribar a uns punts on s'ha de disposar del currículum del llogater, per entendre'ns. És a dir, si aquest enganya el propietari dient o, fins i tot, demostrant, que té un historial net de desnonaments per impagament i després resulta que no ha estat així, pot ser que l'arrendador es quedi sense cap mena de compensació, ja que el decret regula que no hi ha d'haver hagut més d'una sentència en aquest sentit en els darrers dos anys per a aquesta persona. Quina garantia té el propietari per saber del cert això? A més, per rebre aquesta, diguem-ne, indemnització, s'ha d'haver acabat amb sentencia judicial, és a dir, contractar advocat, despeses de judici i, si finalment la sentència no es favorable, el resultat és: llogater en el pis, ni una despesa de judici coberta, ni una compensació. He arribat a veure com gent als que s'havia dit que per no pagar se'ls acabaria fent fora, han destrossat el pis o el local on estaven (a la nostra ciutat mateix hi ha hagut algun cas). Realment no sé ben bé quina és la solució, però és ben cert que aquest decret, que senta unes bases correctes, hauria d'aprofundir més en els veritables problemes que comporta el que es posi en marxa, igual que el pacte nacional per l'habitatge, on els partits polítics no es posen d'acord en l'obligatorietat de posar els pisos buits a lloguer. I si obliguen, qui diu que el propietari no pot posar el pis a un preu inabastable i tot continuarà igual? Cal pensar bé aquestes mesures, d'una en una, ara per aquí, ara per allà, no crec que arribin a cobrir les necessitats que requereix un assumpte com aquest. En tot cas, torno a insistir, no llegim només els titulars, fixem-nos en la lletra petita!
a petita. Ha hagut de sortir el vicepresident econòmic a dir que, bé, que això s'ha de mirar, en funció del que surt a pagar o a retornar, que en alguns casos seran 400, en altres menys, en altres res... i en altres, òbviament, a pagar. Jo agraeixo, de cor, la sinceritat del Sr. Solbes, i més encara tenint en compte que va realitzar aquestes declaracions abans de la cita electoral. El que m'agradaria saber, però, és quina quantitat de gent ha arribat a conéixer les seves matitzacions a la promesa electoral. Suposo que, més d'un, quedarà sorprés. L'altra cosa que ningú m'ha aclarit és si aquest any ja funcionarà aquesta mesura o ens haurem d'esperar a fer la declaració del 2008, ja que ara toca la de l'any passat i, per tant, fins d'aquí a un any, res de res. Potser fóra bo que algú ens ho expliqués.L'altre aspecte que volia comentar és el d'una altra notícia publicada no fa gaire, sobre lloguer de pisos. La notícia cita que els propietaris rebran compensacions econòmiques per part del govern en cas d'impagament per part dels llogaters. Anem a la lletra petita un altre cop: fixa uns preus màxims de lloguer (fins aquí força correcte), però després comencem a arribar a uns punts on s'ha de disposar del currículum del llogater, per entendre'ns. És a dir, si aquest enganya el propietari dient o, fins i tot, demostrant, que té un historial net de desnonaments per impagament i després resulta que no ha estat així, pot ser que l'arrendador es quedi sense cap mena de compensació, ja que el decret regula que no hi ha d'haver hagut més d'una sentència en aquest sentit en els darrers dos anys per a aquesta persona. Quina garantia té el propietari per saber del cert això? A més, per rebre aquesta, diguem-ne, indemnització, s'ha d'haver acabat amb sentencia judicial, és a dir, contractar advocat, despeses de judici i, si finalment la sentència no es favorable, el resultat és: llogater en el pis, ni una despesa de judici coberta, ni una compensació. He arribat a veure com gent als que s'havia dit que per no pagar se'ls acabaria fent fora, han destrossat el pis o el local on estaven (a la nostra ciutat mateix hi ha hagut algun cas). Realment no sé ben bé quina és la solució, però és ben cert que aquest decret, que senta unes bases correctes, hauria d'aprofundir més en els veritables problemes que comporta el que es posi en marxa, igual que el pacte nacional per l'habitatge, on els partits polítics no es posen d'acord en l'obligatorietat de posar els pisos buits a lloguer. I si obliguen, qui diu que el propietari no pot posar el pis a un preu inabastable i tot continuarà igual? Cal pensar bé aquestes mesures, d'una en una, ara per aquí, ara per allà, no crec que arribin a cobrir les necessitats que requereix un assumpte com aquest. En tot cas, torno a insistir, no llegim només els titulars, fixem-nos en la lletra petita!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada