divendres, 4 d’abril de 2008

Tinc un somni...

Avui fa 40 anys de l'assassinat de Martin Luther King Jr., una persona que va marcar un abans i un després en la història dels drets de la raça negra en els Estats units i en tot el món. Altra gent ho va fer de maneres diferents (Malcolm X o el Black Power) però ell va agafar l'exemple de la manifestació no violenta, com Ghandi, del compromís amb la pau per arribar a aconseguir precisament això, un estat de convivència i un reconeixement dels drets de les diferents races que integren una societat. Fa uns anys vaig tenir la sort de viatjar a Nova York. Una de les coses que més em va impressionar d'aquella ciutat va ser, amb diferència, la quantitat de races i diferents formes de pensar que hi convivien i la forma en què ho feien, podríem dir que amb harmonia. Crec que la figura de Martin Luther King va ajudar d'una forma increïble a que això fos possible. Malauradament, con en tants altres casos, això no agradava un sector de la població. I van sorgir aquells instints primaris, agressius, d'aquests sectors. Va morir assassinat. He vist documentals que proclamen la inocència del teòric assassí ja que existeixen massa buits sobre com va poder fer-ho i parlen d'una trama o conspiració a gran escala. És evident que no tot deu ser veritat, però si que és cert que el poder establert dels EUA no veia amb bons ulls que les idees d'aquest pastor protestant calessin fons en les ments dels ciutadans de raça negra i estic segur que no van fer gaire (potser al contrari) per garantir la seva seguretat. Martin Luther King va ensenyar molta gent a somiar, ell mateix ho va dir "tinc un somni", jo només espero que els somnis, aquells que ens han d'ajudar a aconseguir aquell estat que anomenem pau, convivència... s'acompleixin i que no deixem de somiar.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Lluís: les races humanes no existeixen. El sol fet de parlar-ne implica acceptar-les i fonmamentar les diferències.
L'espècie humana és una.