dimarts, 27 de maig de 2008

Buffff! (o petita crònica d'un cap de setmana)

Aquest cap de setmana a la ciutat hi ha hagut un munt d'activitat, molta d'ella relacionada amb l'esport (incloent el festival de patinatge del Club Hoquei Cadí que va ser, senzillament, espectacular). Malgrat les intenses pluges que han caigut, l'Escanyabocs ha estat un éxit organitzatiu i de participació. Gràcies als Tupedala, UEU, CEFUC, Xinoxano i Centre Excursionista de Catalunya, hem pogut viure i veure esforços, paisatges feréstecs, companyerisme.... Personalment em vaig animar a participar en una de les proves, la Vertical Quiri. Si us he de ser sincer encara durant aquell matí (la prova tenia lloc dissabte a la tarda a Noves de Segre) encara no les tenia totes de si acabava prenent la sortida o no. Sortosament vaig decidir que si. Tot el que envoltava els preparatius dels corredors abans de començar la curs estava impregnat de bon rotllo, paraules d'ànim i bons consells per tal d'assolir la fita final, arribar a l'ermita de St. Quiri, primer, i acabar a la creu situada encara més amunt (amb un total de 850 m de desnivell acumulat). Va començar la cursa amb la veu del Xavi Excribà donant la sortida, val a dir que només el primer tram ja era prou exigent i tots ens vam concentrar en no malgastar les nostres forces i anar tirant amunt. Cada cop que aixecava el cap (encara sense veure l'objectiu final) podia gaudir d'un paisatge espectacular, malgrat el cansament s'anés imposant a les cames. Al cap de poc més de 59 minuts vaig aconseguir arribar a dalt de tot, els últims metres van ser durs però estava esperonat per crits d'ànim de diferents persones o de l'organització (exemplar com la de tots els clubs implicats en l'Escanyabocs) com de participants que ja havien acabat i es quedaven per donar-nos als demés un cop de mà en forma de paraules de suport. La veritat, al cap de pocs minuts d'arribar, el cansament es va transformar en aquella sensació difícil de descriure que comença a la boca de l'estòmac i que et dóna a entendre que ho has aconseguit, que t'has superat a tu mateix i que, realment, ha valgut la pena.


Vull, des d'aquí, felicitar a tota la gent que ha fet possible l'Escanyabocs, perquè segur que tots els participants han pogut tenir la sort de gaudir de sensacions com les que he experimentat jo.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

gràcies pel comentari fent referència al Festival de Patinatge. s'agraeix el reconeixement tenint en compte l'esforç que hi ha al darrera i la il·lusió d'una colla de nenes i nens..

Anònim ha dit...

Felicitats per la cursa Lluis. Vas demostrar que tens bones maneres per això del desnivell positiu. A veure quan ens tornem a trobar en una d'aquestes.

Salutacions,

Aleix

Anònim ha dit...

Tu també hi vas anar?
Conec molta gent que va animar-se a assistir-hi, entre d'altres el meu germà, el de blau que tens al darrera a la foto, jeje
Jo també hagués anat, però Cerdanyola em necessitava.
Petons coach i enhorabona per l'esforç i pel sentiment de benestar i gratitud obtingut.

Susi