Jordi Dalmau

Ahir vam anar amb nens de l'escola a una activitat que, suposo, moltes escoles no tenen opció de gaudir per l'entorn en què es troben. Em refereixo a l'anellament d'ocells. El gran èxit del secret d'una activitat rau, del cert, en els temes a tractar, la planificació i programació... però sobretot, en la persona que la imparteix. Ahir no vaig poder quedar-me per motius de feina, però he assistit altres vegades a les explicacions que el Jordi Dalmau dóna als nens i que aquests, al contrari que en algunes altres activitats potser a priori més atraients per a ells, escolten bocabadats i amb atenció. És atent amb els alumnes, domina el tema del que parla a la perfecció i, el més important, amb passió per quelcom que, malgrat potser només ser una feina, segur que és molt més que això. Les vegades que he posgut assistir a tota la sessió la sensació no pot ser més agradable: a la vora del riu Segre (aquest cop amb força aigua, però en cal més!), la tranquilitat que dóna un camí sense pràcticament trànsit, la possibilitat de quedar durant uns segons (potser poc temps però etern en el record) captivat pels colors o el cant d'un ocell que després serà posat un altre cop en llibertat per tal que segueixi el seu camí...
El Jordi és un dels grans professionals que conec des que visc a La Seu, evidentment altra gent ho és en altres àmbits, però val a dir que em fascina la seva passió per la tasca que desenvolupa i, potser més important encara, la voluntat i capacitat de transmetre aquesta passió als nens i als afortunats professors que tenim la sort d'assistir a les sessions d'anellament. Ahir vam tenir la sort de veure un exemplar que, fins ara, el propi Jordi no havia pogut anellar mai (era evident i palpable la seva alegria) i vam poder compartir amb ell una fita memorable. Des d'aquí gràcies.