Crisis, what crisis?

Un cop recuperada la normalitat, el pols a les ocupacions diàries i m'he posat al dia en alguns aspectes, he anat llegint, amb preocupació, les notícies que arriben via diaris, ràdio i TV sobre la crisi, desacceleració o com vulgui què es digui el que realment està passant. Més enllà de les paraules que serveixen per definir la situació, ens ha d'importar la situació en si. Veig cada cop més preocupació en la gent que m'envolta, la que conec que té negocis (botigues, petites empreses, restauració...) em parla de la poca afluència de clients i el poc volum de feina que van tenint i què, a més, encara disminueix més. Per una banda, només per una, té (per a mi) una vessant positiva, i és què les famílies s'estan adonant, ja seriosament, de la realitat actual i estan tornant a una cultura de l'estalvi que ha de portar a reduir, encara que de forma mínima, els efectes de la crisi a l'entorn familiar. El problema ve en que l'estalvi que això suposa es veu totalment superat per l'encariment de qualsevol producte relacionat amb les despeses que suporta una persona avui en dia: hipoteca, carburant, menjar.... i no permet una normalització de les economies domèstiques. Des dels entesos en economia ens parlen de mesures com estalvi energètic (ja que, ara per ara, parlar d'energies renovables queda lluny en el temps pel que fa a efectivitat energètica) per mi endavant, mentre no passi com amb la companyia d'aigües de Girona, que ja havia comentat en algun altre article que va pujar els preus per mantenir el seu volum d'ingressos al comprovar que els gironins havien baixat el seu consum gràcies a que havien previst mesures per estalviar aigua. Però hem de tenir clar que les mesures no només passen per les llars, passen per edificar una economia precisament evitant això, basar-la en els edificis, en el "totxo". Fomentar la inversió en I+D, que el sistema educatiu augmenti el seu nivell d'exigència enlloc de rebaixar-lo continuament, basar l'economia en el creixement de diferents sectors en lloc de només un de concret i, sobretot, no amagar la informació a la gent. Només és una suposició, però crec que si la gent estés informada des del principi del que passa i no s'anés amb evasives i continus canvis de rumb respecte a les declaracions públiques de la gent que regeix l'economia a nivell polític (els que estan en corporacions com el Banc Central Europeu o el Banc d'Espanya fa temps que avisen i encara pensen que la cosa pot anar a pitjor) tots els que estem patint els efectes de la crisi, és a dir tothom, potser estaríem prenent mesures més efectives al saber que encara no hem tocat fons, que el pitjor pot estar per venir, que ha petat ja alguna gran empresa però en poden venir més (un dia us explicaré, si us ve de gust, una història sobre una immobiliària)... Espero en propers articles poder parlar de què la situació és més optimista, però en fi, com dirien els Supertramp fa molts anys... Crisis, what crisis?