dimarts, 22 de juliol del 2008

Wien, o canvi de xip (II)

Ja fa un parell de dies que sóc a Viena, val a dir que l'experiència està resultant fascinant. Ahir, un tour a peu pels edificis més emblemàtics d'aquesta ciutat, Universitat, Ajuntament, Parlament... i un llarg etc. d'indrets a qual més bonic i que em van deixar les cames com per no tornar a caminar més, però ja hi haurà temps per descansar, ara toca gaudir de tots aquests llocs. Vam fer, també, el nostre primer àpat típic d'aquí, l'schnitzeln (si, si, amb totes aquestes consonants!!!), una mena d'escalopa arrebossada que, com a mínim la que vam menjar nosaltres, era d'enormes dimensions. De totes formes sembla que el plat més comú d'aquí sigui el kebab, ja que gairebé tot Viena fa olor a aquest tipus de carn.

A més, es pot constrastar la diferència cultural que hi ha amb el nostre país. Viena és una ciutat extremadament neta, però per molt d'hora que et llevis tampoc veus un servei de neteja circulant a totes hores, senzillament la gent no embruta gens, ningú (a excepció d'alguns estrangers) es passa un semàfor en vermell, tant si és conductor com vianant, la gent respecta el típic "deixin sortir abans d'entrar"... A La Seu tenim la sort de gaudir d'alguna d'aquestes característiques, com que els cotxes s'aturin en els passos de vianants, però val a dir que sento una sana enveja per alguna de les qualitats d'aquesta gent i que, m'agradaria, se'ns contagiessin una miqueta, ja que en sortim beneficiats. Tornem, però, al viatge, durant tot el dia d'avui hem fet trajecte en tren per anar a Mauthausen, el camp d'extermini que els nazis van crear en aquesta localitat. Us ho explicaré demà, quan hagi tingut temps de pair tot el que hem vist i sentit, amb les oïdes i amb el cor, en aquell lloc. Us asseguro que no deixa indiferent però, com us dic, això formarà part de la tercera part de les cròniques del viatge a Wien. Fins demà!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Noi, no acabo d'entendre a quina Seu vius. A la que visc jo, els cotxes van a unes velocitats increïbles per dins la ciutat, les motos van amb un soroll esgarrifós per la ciutat, pels bocos i camins, si tens un fill de 10-15 anys no el pots deixar anar en bici per La Seu (la "·capital" del pirineu....) perquè és perillosissim....Parlem ara del soroll: a diferència de Viena, les nits a la Seu et permeten cridar, música, soroll.....
Tot això no té més importància, en això som profundament espanyols però que ho diguis tu que com a regidor n'ets co-responsable, fa riure una mica...
albert

Lluís Biosca ha dit...

Hola Albert,

respecto la teva opinió, encara que no la comparteixi. He viscut molts anys fora de La Seu i sé del que parlo quan dic lo dels passos de vianants. Pel que fa a que en sóc co-responsable, evidentment, però no pas com a regidor, sinó com un ciutadà més, o no n'ets co-responsable tu també?

Anònim ha dit...

Home, i tant, però penso que no al mateix nivell. Perquè si tu no creus que hi tens alguna cosa a fer què hòsties hi fa a l'ajuntament?

Lluís Biosca ha dit...

Hola,

a l'ajuntament miro de fer el màxim que puc per la ciutat, però també ho miro de fer com a conductor, per exemple. En aquest nivell estem tots iguals. Jo, com tota la gent que està a l'ajuntament, busco el mateix que tu, que un lloc que té qualitat de vida, en tingui encara molta més. En tot cas et convido a que em facis arribar les teves idees per tal de millorar aquest assumpte del què parlem.

Anònim ha dit...

Això de tirar la pedra i amagar la mà, es tan típic que ja cansa, els comentaris anónims fan una miqueta de manía, si tant clar tens el que dius per qué t'amàgues darrera dels anónims, no ho he entés mai.
Si que es veritat que hi ha moltes coses per arreglar a la Seu, però segur que a Viena tot això no es va fer en un dia, així que paciència, que es la mare de la ciència.
Per cert que als pasos de vianants de la Seu creuo amb tota la tranquilitat del món, i saben que el que vé pararà, cosa que no faig a d'altres llocs.

Anònim ha dit...

quatre atropellats en dos anys en passos zebra a la Seu. quien da más??
quina sort la vostra felicitat i condescendència.....