Wien, o canvi de xip

Avui, després d'unes setmanes plenes de bàsquet i bones vivències, però sense deixar de banda les altres ocupacions, em prenc uns dies de vacances. El meu destí: Viena. Ja tinc ganes d'arribar a Girona i agafar el vol que m'ha de portar a una de les ciutats, diuen, més boniques d'Europa (ja us ho explicaré al tornar, evidentment). Aviat vindrà el fet de carregar la maleta al cotxe, arribar a l'aeroport, una mica de cua per facturar la maleta i més o menys 3 hores de vol fins Bratislava, el meu primer destí abans d'agafar el tren fins a la capital austriaca. Realment, em fa il·lusió. Abans em prenia l'estiu com una manera de seguir fent feina i que, amb només canviar l'activitat que feia, ja descansava. He anat aprenent que uns dies de desconnexió total també venen molt bé i són, fins i tot, necessaris.

Un torna cansat de caminar amunt i avall sense parar, però segur que haurà valgut la pena. He d'agrair a la Cris, que ha estat tot l'any estudiant allà, la seva invitació a anar i tota l'ajuda que m'ha donat per tal de realitzar aquest viatge. En aquest moment, a només dues hores d'anar cap a l'aeroport, un ja comença a sentir que, de ben segur, serà una experiència enriquidora, d'aquelles que es recorden i que, com sempre dic, haurà valgut la pena. En fi, toca canviar el xip, apagar el telèfon (crec que cada cop en som més depenents i hem d'aprendre a fer-ho) i gaudir de tot el que ofereix una nova ciutat i una cultura, també europea, però diferent a la nostra. Si puc, us escriuré com em va, si no, al tornar us en faré 5 cèntims. Fins aviat