dimarts, 9 de setembre de 2008

Don Haskins

Molt probablement aquest nom no us digui res. Ni tan sols si sou molt aficionats a l'esport. Realment, aquí, és una figura poc coneguda. Malgrat això, hi ha una pel·lícula (Glory road) què recorda el que aquest home va fer en el seu moment. Ahir va morir víctima d'un problema cardiac una persona que va dedicar la seva vida al bàsquet universitari americà. Res diferent de tants altres entrenadors, es pot pensar. De fet té alguns récords encara avui vigents en la seva universitat de tota la vida, a Texas. Als Estats Units, malgrat tenir moltes formes de pensar o de fer que no m'acaben d'entussiasmar, sempre guarden veneració per tota aquella gent que ha ajudat a fer gran l'esport. En el seu cas, Haskins (membre des de fa força anys del Hall of fame del Bàsquet a Springfield) va trencar motlles en una època on no era precisament fàcil de fer-ho. Va ser el primer entrenador en formar un 5 inicial en un partit de campionat universitari amb jugadors de color. Ho va fer per un motiu, si voleu, no necessàriament el més noble (sense que se'm malinterpreti): volia guanyar i creia que aquells nois eren els millors per a aconseguir-ho. Altres no eren tan valents per enfrontar-se al sistema establert i es negaven a tenir en els seus equips a determinats jugadors. Els que el van conéixer parlen de la seva ètica de treball, del respecte i de la capacitat de lideratge del grup que encapçalava com a entrenador. Us recomano, si en teniu l'oportunitat i us agrada el cinema i l'esport, de veure la pel·lícula que descriu part de la feina del Coach Haskins. La versió en castellà (crec què en català no es va traduir) és Camino a la gloria. Des d'aquí el meu reconeixement, descansi en pau.

1 comentari:

mon ha dit...

Tot i que el meu criteri serveixi de ben poc, només dir que és una pel·lícula que val la pena veure-la. A mi em va agradar força.


Petonets Lluís B