diumenge, 2 de novembre de 2008

Reflexió

Avui, un dia en què en porta 3 plovent, en què la festa de tots Sants i la castanyada han caigut en cap de setmana i no hem tingut el tradicional dia de festa, en què les cues per accedir a Andorra han estat, tot i la crisi, presents tot el cap de setmana, en què el Barça guanya malgrat el mal temps i un llarg etcètera de situacions, em ronda pel cap un dubte. Un parell d'amics que segueixen el bloc habitualment em deien que el tenia força abandonat (teniu tota la raó) i em suggerien alguns temes dels que podria parlar, entre ells, les eleccions als EUA. Em resistia a parlar del tema ja que, com molt bé em deien, realment crec que quasi les seguim més que les eleccions d'aquí. No sé si sobredimensionem l'efecte que té un nou president en la, diuen, nació més poderosa del planeta. Si, és cert que quan ells estan en crisi, aquí s'entra en crisi, però no necessàriament quan a ells els va bé aquí ens va igual. De totes maneres, el gran dubte m'ha anat sorgint a mesura que s'apropa la data del 4 de novembre i m'he assabentat (darrers intents dels candidats per desacreditar l'altre o per donar les darreres pinzellades de cara a enfortir la seva imatge davant l'electorat indecís) que els ciutadans dels Estats Units poden votar per avançat en els col·legis electorals, és a dir, fer-ho uns dies abans. És obvi que hi ha molts més habitants que aquí i, francament no sé quin sistema utilitzen a nivell de membres de la mesa electoral, però aquest no és el fet motiu de la meva reflexió ni de la meva sorpresa. Entrevistades unes quantes de les persones que han arribat a fer fins a... 6 hores de cua!!! per tal d'exercir el seu dret a vot, ninguna d'elles mostrava enuig per l'espera, consideraven que, amb raó o no, intentar posar el seu gra de sorra amb l'objectiu de que el seu païs funcioni millor bé val la pena, encara que suposi haver-se d'emportar algun entrepà que faci passar la gana i amenitzi l'espera. Em pregunto, realment, si aquí seríem capaços d'una cosa similar. Com més gran em faig, més m'adono de com ens agrada de queixar-nos per tot, per cada petita cosa que ens passa i no ens agrada. És evident que no tot el que passa en els EEUU m'agrada ni crec que ens hagi de servir com a exemple però, en un país que, sembla, té tanta influència sobre el nostre estil de vida, podríem agafar alguna coseta que m'ha semblat bona i, tant de bo, fóssim més positius en certs dels aspectes que envolten la nostra realitat social. No busco fer una crítica a ningú, si fos així també va referida a mi mateix, sinó una petita reflexió sobre un fet més que podem extreure (i aplicar) d'un tema que hem sentit i vist fins a la sopa (si em permeteu l'expressió) i del que en podríem treure una mica de suc.

4 comentaris:

El bloc del Joan ha dit...

Tens tota la raó Lluís.

Anònim ha dit...

Jo no sóc precisament una fan dels Estats Units però en democràcia, si se'n pot dir així, ens donen tantes voltes!

A mi em fa enveja veure justament això que comentes, les cues tan llargues per anar a votar. Però també els procés de primàries dels dos grans partits i el fet que sigui notícia que aquest diari o aquell altres es posicionen a favor d'un o d'altre candidat. Des del meu punt de vista de periodista, em sembla fantàstic que cada diari digui clarament en els seus editorials quin consideren que és el millor candidat per presidir el seu país. Aquí en canvi, tots sabem més o menys de quin partit viu cada diari però no precisament perquè ho diguin clarament als editorials, sinó per altres motius més subtils, manipuladors i perillosos.

Anònim ha dit...

me n'alegro de poder tornar a llegir les teves reflexions
felicitats i gràcies
una abraçada

Anònim ha dit...

Us recomano llegir els articles i llibres del Vicens Navarro sobre el funcionament de la democràcia als USA. després de llegir una opinió tant vàlida com la seva, segurament valorarem molt més la nostra democràcià, que tot i imperfecta té moltes virtuds.
Joan