dijous, 18 de desembre del 2008

L'Amadeu



N'havia sentit a parlar, des dels meus primers dies a La Seu, ja fa gairebé 10 anys. Era un nom que es pronunciava amb respecte i, perquè no dir-ho, amb un cert punt d'admiració. Amb el pas dels anys el vaig conéixer personalment. L'Amadeu Gallart és una persona a la que t'agrada escoltar. Mai una paraula de més, mai una paraula fora de lloc o amb un to que no pertoca. Les vegades que l'he sentit en públic són igual que les poques que hem tingut l'oportunitat de conversar una estona, per petita que sigui. En tot cas, la sensació que em queda és la mateixa: serenitat, reflexió, saber del què es parla, un tracte cordial, mesura en les peticions.... una oportunitat d'aprendre cada cop que parla. Pel que he anat veient sempre ha estat una persona discreta. En molts entorns se'l coneix com el primer alcalde de la democràcia (realment té mèrit amb els recursos i la situació de llavors), però per a mi prevaleix el seu esperit de servei, encara que sigui treballant a l'ombra. Les vegades que he llegit un escrit seu, encara que sigui de crítica sempre m'ha quedat la sensació de que és absolutament constructiu i vol, per sobre de qualsevol interés personal, el millor per a l'indret on vivim. M'és igual el "color" polític, és una persona amb majúscules, d'aquelles que val la pena.