Fins sempre

Avui molta gent ha rebut una notícia d'aquelles que no vol sentir mai, el Paquito ens ha deixat. El Paquito, un segon pare per a molts, un tiet per a d'altres, un amic, una persona excepcional. Crec que és el millor que el podria definir, el Paquito era, per sobre de tot, una bona persona, d'aquelles que et deixen emprempta quan les coneixes i les veus actuar.

Mai li he sentit una paraula per sobre d'una altra, sempre col·laborant de forma constructiva, sempre disposat a donar un cop demà, sempre amb el sentiment d'una persona que vivia per tot el que feia i tot el que feia tenia una vida especial gràcies a ell. Puc dir-ho, he tingut la sort de conéixer-lo i veure tot allò bo que una persona pot arribar a ser: un exemple per als demés, sempre amb fets molt senzills, camuflats, però com he dit abans, deixant emprempta.

Has ajudat a fer gran el futbol a La Seu i n'has exportat una marca, en forma de saber fer les coses, per tot arreu on has anat.

Gràcies Paquito, fins sempre.