Tot just després de començar l'any i enmig d'unes dates que no m'acaben d'agradar (aquestes són unes festes en que acostumes a pensar més en els que no hi són i que s'han comercialitzat en excés, però d'això potser ja en parlaré un altre dia) he aprofitat per llegir. Feia algun temps que no ho feia i això que m'encanta. L'escollit aquest cop ha estat l'any dels francs de l'Albert Villaró. Crec que 
és el primer cop que llegeixo un llibre del que en conec l'autor. En quant a la lectura, m'ha agradat, de fet m'ha agradat molt. Ha estat una vivència evocadora de temps passats, de formes de viure diferents, però de pensaments que es podrien portar a l'actualitat, de reaccions humanes, no sempre políticament correctes, però molt humanes. La descripció del que veu i fa el protagonista, Dacó, és alhora planera però intensiva. M'ha agradat l'ús de certes dosis d'humor combinades amb estones de crua realitat.
és el primer cop que llegeixo un llibre del que en conec l'autor. En quant a la lectura, m'ha agradat, de fet m'ha agradat molt. Ha estat una vivència evocadora de temps passats, de formes de viure diferents, però de pensaments que es podrien portar a l'actualitat, de reaccions humanes, no sempre políticament correctes, però molt humanes. La descripció del que veu i fa el protagonista, Dacó, és alhora planera però intensiva. M'ha agradat l'ús de certes dosis d'humor combinades amb estones de crua realitat.Aquest cop podré donar les gràcies personalment a l'autor per les bones estones que he passat mentre devorava el llibre, mentre ja penso en quin serà el proper dels que em queda per llegir. Segurament el darrer del Carlos Ruiz Zafon, que em va regalar la Dolors i que, si és similar a l'anterior del mateix escriptor, l'ombra del vent, ja haurà valgut la pena.
En tot cas us recomano l'any dels francs (i que consti que no us en faig propaganda eh? sense que em senti l'Albert, si algú el vol llegir li deixo).
En fi, bon any a tots els que m'aneu seguint de tant en tant. Tan de bo alguns dels meus relats us ajudin a que així sigui.
3 comentaris:
Ahir buscava entre tots els llibres que tenim a casa algun per llegir i em vaig adonar que n'hi ha un munt que ni tan sols he obert. Després de remenar i remenar vaig triar l'Any dels francs. I avui tu el recomanes! No deixa de ser curiós ja que no és pas un llibre que acabi de sortir a les llibreries. Alguna cosa, doncs, em diu que m'enganxarà.
Lluís, t'has de llegir el Blau de Prússia. Magnífic!
albert, si has llegit el blau de Prussia poder ja t'hauràs assabentat una mica de la problemàtica de les runes d'andorra i si mai aquesta comarca torna a tenir problmes amb andorra perquè vulgui colgar-nos de runa no tindras tu i el teu partit l'actuació covarda i irresponsable que vareu tenir quan es va aconseguir parar el disbarat (gracies al canvi que es va donar a la generalitat).
Publica un comentari a l'entrada