Ho sé, hauria d'haver fet estiraments, tants cops recordant-ho a jugadors, jugadores, alumnes... i jo no ho he fet, però les agulletes que puguin sortir entre aquesta nit i demà han valgut la pena. Avui he anat a la cursa popular de raquetes de la Traça Muga 09, hi hem anat amb l'Albert, però allà ens hem trobat amb un bon grapat d'amics, coneguts, que esperaven, com nosaltres, el moment de començar les diferents proves que els organitzadors, tota la gent de la UEU, encapçalada pel Xavi Escribà, el Santi Mallol i un gran nombre de col·laboradors, havien preparat. La veritat és que ho han tingut magre, 
les condicions climatològiques no han acompanyat els darrers dies i aquest matí, ben d'hora, han hagut de repetir la feina que ja havien acabat amb anterioritat. Jo els estic molt i molt agraït. Tot el que fa referència a la logística ha funcionat a la perfecció. Pel que fa a mi, m'he calçat unes raquetes de neu per primer cop i l'experiència ha valgut la pena. El recorregut ha començat de forma suau, amb més de 200 persones preparant les nostres cames per a la part dura. A mesura que anàvem avançant tots hem trobat el nostre ritme, passejant entre arbres i gaudint d'un espectacle natural que tenim la sort de viure i que no sempre apreciem en la seva mesura. Al principi pensava, "doncs això no és tan dur!" s'ha de dir que puc arribar a ser una mica innocent... en tot cas, ha arribat la primera pujada, i quina pujada! Aquí si que el cor s'ha posat a bategar amb força per fer que tot el cos funcionés a tope. Han desaparegut els boscos i, davant nostre, s'ha obert una muntanya amb la perspectiva de les petjades deixades pels que han passat davant nostre. Una raqueta descordada, algun enfonsament en la neu, però hem fet el primer cim, conscients ja de que encara ens quedaria alguna cosa més abans de tornar a baixar. La segona pujada no se m'ha fet tan dura i he pogut augmentar cada cop més el ritme, fins que ha arribat el moment de baixar. Encara quedaven forces i la baixada ha estat ràpida, tot i que he arribat a la meta força trinxat! Com sempre en aquestes situacions, la sensació que et dóna es força indescriptible, però sobretot, malgrat el cansament, és de benestar. Les cares de satisfacció s'han anat succeint durant tota la jornada, era igual si es trigava més o menys, tothom que ha participat agraïa amb el seu gest l'esforç de l'organització. Jo ho torno a fer ara, gràcies a tots!
les condicions climatològiques no han acompanyat els darrers dies i aquest matí, ben d'hora, han hagut de repetir la feina que ja havien acabat amb anterioritat. Jo els estic molt i molt agraït. Tot el que fa referència a la logística ha funcionat a la perfecció. Pel que fa a mi, m'he calçat unes raquetes de neu per primer cop i l'experiència ha valgut la pena. El recorregut ha començat de forma suau, amb més de 200 persones preparant les nostres cames per a la part dura. A mesura que anàvem avançant tots hem trobat el nostre ritme, passejant entre arbres i gaudint d'un espectacle natural que tenim la sort de viure i que no sempre apreciem en la seva mesura. Al principi pensava, "doncs això no és tan dur!" s'ha de dir que puc arribar a ser una mica innocent... en tot cas, ha arribat la primera pujada, i quina pujada! Aquí si que el cor s'ha posat a bategar amb força per fer que tot el cos funcionés a tope. Han desaparegut els boscos i, davant nostre, s'ha obert una muntanya amb la perspectiva de les petjades deixades pels que han passat davant nostre. Una raqueta descordada, algun enfonsament en la neu, però hem fet el primer cim, conscients ja de que encara ens quedaria alguna cosa més abans de tornar a baixar. La segona pujada no se m'ha fet tan dura i he pogut augmentar cada cop més el ritme, fins que ha arribat el moment de baixar. Encara quedaven forces i la baixada ha estat ràpida, tot i que he arribat a la meta força trinxat! Com sempre en aquestes situacions, la sensació que et dóna es força indescriptible, però sobretot, malgrat el cansament, és de benestar. Les cares de satisfacció s'han anat succeint durant tota la jornada, era igual si es trigava més o menys, tothom que ha participat agraïa amb el seu gest l'esforç de l'organització. Jo ho torno a fer ara, gràcies a tots!
1 comentari:
Lluís!
Cel·lebro que t'hagi agradat el web. Gràcies pel comentari.
Comparteixo totalment el que dius d'avui. Un dia magnífic! Crec que demà el meu cos estarà en un estat semblant al teu. La Laia, tot i la pallissa, estarà més fresca que tu i jo. No hi ha com tenir vuit anys...
Publica un comentari a l'entrada