divendres, 31 de desembre del 2010

Sant SIlvestre - Memorial Marc Peña

Us heu sortit! aquesta és la meva valoració sobre tots els nois i noies que formen part del grup Local-23 (no sé si s'escriu amb "k") i l'organització que han fet de la Cursa de Sant Silvestre a La Seu, Memorial Marc Peña, que hem celebrat avui. S'han superat totes les expectatives de participació, i també s'ha de donar les gràcies als participants. Feia falta un esdeveniment així, per cloure l'any amb una mica d'esport i, del cert, amb un record ben especial pel Marc, que ens va deixar l'any passat tal dia com avui. Tots els que corríem de ben segur que ho fèiem sabent que estaves al nostre costat, portant el nostre ritme, somrient com feies sempre, de fet com ho has fet cada dia amb tots aquells que et portem al cor. De ben segur que mai t'oblidarem, però també és cert que una cursa com aquesta ajudarà a mantenir viva la teva flama.
Avui acomiadem un any, per a mi de molts canvis, de pèrdues sentides i de moltes novetats i moments agradables i inoblidables. Ho faré, per sort, com els darrers anys: envoltat d'amics amb els que comparteixo tots aquests moments que us he dit. No estaré amb tota la gent que estimo, però si que estaran presents en tot moment.
En fi, moltes gràcies a tots per un any magnífic i tot i que no sóc excessivament de celebracions, brindarem perquè el que arriba sigui millor, malgrat tots els inconvenients que hi puguin haver.
Bona entrada d'any!!!

dimarts, 14 de desembre del 2010

Tal dia com ahir...

Tal dia com ahir ens vas deixar. Massa aviat, massa poc temps, sempre ens queda aquesta sensació. La meva forma d'entendre la vida em porta a pensar que, tot i aquests pensaments de que ens va faltar temps, va valer la pena tot el viscut. Saps, aquest any ha anat molt ràpid i han pasat un munt de coses. No te les explicaré aquí, això queda entre tu i jo, però hi has estat present en totes, somrient en les bones i fent-me costat en les dolentes.
El millor de tot es poder mirar enrera quan passo per llocs on t'agradava passejar i deixar que els records m'envaeixin per un moment i em facin reviure sensacions que, per desgràcia, no sempre som capaços d'apreciar quan ens tenim al costat.
Fins i tot aquesta darrera lliçó la tinc present, saber apreciar els petits instants que ens dóna la vida i que ni l'excés de feina ni les preocupacions diàries em faran perdre i que són, com ja he dit altres vegades, els que fan que l'experiència del nostre pas per aquí valgui la pena.
No sempre t'he donat les gràcies, avui em ve de gust fer-ho, simplement perquè és avui, simplement perquè el record segueix viu com el primer moment en que vas deixar d'estar físicament entre nosaltres. M'agrada pensar que segueixes aquí i que, com sempre, somrius en veure com em van les coses i, espero, et sentis orgullós de mi.

I, per a tots i totes els que, durant aquest temps, m'heu encoratjat a seguir escrivint, gràcies, espero, poc a poc, tornar a deixar anar els meus pensaments i compartir-los amb vosaltres.

Per cert, us he afegit, també, algunes noves cançons a l'apartat de música, per si hi voleu fer una ullada!