dimarts, 14 de desembre de 2010

Tal dia com ahir...

Tal dia com ahir ens vas deixar. Massa aviat, massa poc temps, sempre ens queda aquesta sensació. La meva forma d'entendre la vida em porta a pensar que, tot i aquests pensaments de que ens va faltar temps, va valer la pena tot el viscut. Saps, aquest any ha anat molt ràpid i han pasat un munt de coses. No te les explicaré aquí, això queda entre tu i jo, però hi has estat present en totes, somrient en les bones i fent-me costat en les dolentes.
El millor de tot es poder mirar enrera quan passo per llocs on t'agradava passejar i deixar que els records m'envaeixin per un moment i em facin reviure sensacions que, per desgràcia, no sempre som capaços d'apreciar quan ens tenim al costat.
Fins i tot aquesta darrera lliçó la tinc present, saber apreciar els petits instants que ens dóna la vida i que ni l'excés de feina ni les preocupacions diàries em faran perdre i que són, com ja he dit altres vegades, els que fan que l'experiència del nostre pas per aquí valgui la pena.
No sempre t'he donat les gràcies, avui em ve de gust fer-ho, simplement perquè és avui, simplement perquè el record segueix viu com el primer moment en que vas deixar d'estar físicament entre nosaltres. M'agrada pensar que segueixes aquí i que, com sempre, somrius en veure com em van les coses i, espero, et sentis orgullós de mi.

I, per a tots i totes els que, durant aquest temps, m'heu encoratjat a seguir escrivint, gràcies, espero, poc a poc, tornar a deixar anar els meus pensaments i compartir-los amb vosaltres.

Per cert, us he afegit, també, algunes noves cançons a l'apartat de música, per si hi voleu fer una ullada!

4 comentaris:

Núria ha dit...

Me n'alegro que tornis a ser per aquí!

Cristina ha dit...

Jo també m'alegro que tornis a escriure!

Anònim ha dit...

Es dificil quan perds algu que estimes, pero lo fantastic es que els hem tingut. Mirant el cel i amb bona música el sentirás aprop.

Anònim ha dit...

M'agrada molt com escrius,Lluís!
Neus