tag:blogger.com,1999:blog-14538299256418880582024-02-19T08:22:45.530+01:00Lluís BioscaLluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.comBlogger69125tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-81097368473373615002011-02-18T18:36:00.002+01:002011-02-19T11:58:01.805+01:00Aquesta nit...<a href="http://4.bp.blogspot.com/-gybhPttF3Hw/TV6ti9XAIcI/AAAAAAAAAMo/1KM-E4MP0sY/s1600/sara.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="190" src="http://4.bp.blogspot.com/-gybhPttF3Hw/TV6ti9XAIcI/AAAAAAAAAMo/1KM-E4MP0sY/s200/sara.jpg" width="200" /></a>La nostàlgia i la tristesa acostumen a coincidir... no deixa de ser una simple frase d'una cançó, però molt aplicable a un mateix si mira endins.<br />
El teu aniversari va ser fa poc i no puc evitar pensar en com hagués estat poder-lo viure al teu costat, simplement xerrant una estona, com havíem fet tantes i tantes vegades. Ets lluny, però no paro de sentir-te a la vora, fent-me sentir, d'una forma extranyament simple, bé.<br />
Voldria dir-te que les coses van bé, que el dia a dia enriqueix, m'engresca i em permet omplir, en part, algunes d'aquelles parts que es senten buides de tant en tant, i que lluito per ser cada dia millor.<br />
Se't troba a faltar i, com cada nit, trobaré la manera de tirar endavant, sense que hi siguis, aquesta nit, com cada nit...<br />
Cuida't molt Sara.Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-60693210813716297692010-12-31T20:01:00.004+01:002011-01-01T10:28:15.918+01:00Sant SIlvestre - Memorial Marc PeñaUs heu sortit! aquesta és la meva valoració sobre tots els nois i noies que formen part del grup Local-23 (no sé si s'escriu amb "k") i l'organització que han fet de la Cursa de Sant Silvestre a La Seu, Memorial Marc Peña, que hem celebrat avui. S'han superat totes les expectatives de participació, i també s'ha de donar les gràcies als participants. Feia falta un esdeveniment així, per cloure l'any amb una<img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGT-uwiTLr0HRtOTbGbLU9ppspugbNFzKHHi3vZzQXx5mIrPkp31bDC4QmvsNn82rBPH91pvO5mnRWZ2CswrhSxutKBFrnA0Ne6ccBe03eNUeMQp82Uf2RjLOia-g1oMRF_aXBskbPTqzd/s320/santsilvestre.jpg" style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5556925826593986050" /> mica d'esport i, del cert, amb un record ben especial pel Marc, que ens va deixar l'any passat tal dia com avui. Tots els que corríem de ben segur que ho fèiem sabent que estaves al nostre costat, portant el nostre ritme, somrient com feies sempre, de fet com ho has fet cada dia amb tots aquells que et portem al cor. De ben segur que mai t'oblidarem, però també és cert que una cursa com aquesta ajudarà a mantenir viva la teva flama.<div>Avui acomiadem un any, per a mi de molts canvis, de pèrdues sentides i de moltes novetats i moments agradables i inoblidables. Ho faré, per sort, com els darrers anys: envoltat d'amics amb els que comparteixo tots aquests moments que us he dit. No estaré amb tota la gent que estimo, però si que estaran presents en tot moment.</div><div>En fi, moltes gràcies a tots per un any magnífic i tot i que no sóc excessivament de celebracions, brindarem perquè el que arriba sigui millor, malgrat tots els inconvenients que hi puguin haver.</div><div>Bona entrada d'any!!!</div>Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-27000506280780543022010-12-14T22:57:00.005+01:002010-12-14T23:19:38.557+01:00Tal dia com ahir...Tal dia com ahir ens vas deixar. Massa aviat, massa poc temps, sempre ens queda aquesta sensació. La meva forma d'entendre la vida em porta <img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRBeFO58WKVeXNMo_gWpg3uNOAhlmidhGTnNT-i6xs03zj3uq6Pwbnc8r7Z_-ikrZmmvASr8qmmePqnta01uTZ8qXUFjuo5dNhckoty85eiAcNnis24q-tpIeRC2IF92F8KJZ1pS4SkMWj/s320/pare.jpg" style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 152px; height: 320px;" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5550663757302643698" />a pensar que, tot i aquests pensaments de que ens va faltar temps, va valer la pena tot el viscut. Saps, aquest any ha anat molt ràpid i han pasat un munt de coses. No te les explicaré aquí, això queda entre tu i jo, però hi has estat present en totes, somrient en les bones i fent-me costat en les dolentes.<div>El millor de tot es poder mirar enrera quan passo per llocs on t'agradava passejar i deixar que els records m'envaeixin per un moment i em facin reviure sensacions que, per desgràcia, no sempre som capaços d'apreciar quan ens tenim al costat. </div><div>Fins i tot aquesta darrera lliçó la tinc present, saber apreciar els petits instants que ens dóna la vida i que ni l'excés de feina ni les preocupacions diàries em faran perdre i que són, com ja he dit altres vegades, els que fan que l'experiència del nostre pas per aquí valgui la pena.</div><div>No sempre t'he donat les gràcies, avui em ve de gust fer-ho, simplement perquè és avui, simplement perquè el record segueix viu com el primer moment en que vas deixar d'estar físicament entre nosaltres. M'agrada pensar que segueixes aquí i que, com sempre, somrius en veure com em van les coses i, espero, et sentis orgullós de mi.</div><div><br /></div><div>I, per a tots i totes els que, durant aquest temps, m'heu encoratjat a seguir escrivint, gràcies, espero, poc a poc, tornar a deixar anar els meus pensaments i compartir-los amb vosaltres.</div><div><br /></div><div>Per cert, us he afegit, també, algunes noves cançons a l'apartat de música, per si hi voleu fer una ullada!</div>Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-30513725596796418282009-12-16T15:53:00.002+01:002009-12-16T16:02:37.864+01:00Moltíssimes gràcies<div align="center"><strong>Un dia qualsevol</strong></div><div align="center"><strong></strong> </div><div align="center"><em>Un dia qualsevol foradaré la terra </em></div><div align="center"><em>i em faré un clot profund</em></div><div align="center"><em>perquè la mort m'arreplegui dempeus,</em></div><div align="center"><em>reptador, temerari.</em></div><div align="center"><em>Suportaré tossudament la pluja</em></div><div align="center"><em>i arrelaré en el fang de mi mateix.</em></div><div align="center"><em>Quiti de mots, em bastarà l'alé</em></div><div align="center"><em>per afirmar una presència d'estricte vegetal.</em></div><div align="center"><em>L'ossada que em sustenta </em></div><div align="center"><em>s'endurirà fins esdevenir roca</em></div><div align="center"><em>i clamaré amb els ulls esbatanats,</em></div><div align="center"><em>contra els temps venidors </em></div><div align="center"><em>i llur insaciable corruptela.</em></div><div align="center"><em>Alliberat de tota turpitud,</em></div><div align="center"><em>sense seguici d'ombra,</em></div><div align="center"><em>no giraré mai més el cap </em></div><div align="center"><em>per mirar enrera.</em></div><div align="center"><em></em> </div><div align="right"><strong><em>Miquel Martí i Pol</em></strong></div><div align="right"><strong><em></em></strong> </div><div align="left"><strong><em>Moltes gràcies a tots/es pel suport rebut.</em></strong></div><div align="center"> </div>Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-31624879027239028222009-09-25T15:51:00.006+02:002009-09-25T16:14:36.241+02:00Realment ha estat bé...<div>Aquest mes estan passant moltes coses, algunes de molt bones i unes altres de poc agradables i que costen de digerir, però que ara no venen al cas (potser em vindrà de gust explicar-les més endavant). Avui es tracta de fer un petit homenatge, molt més que <a href="http://4.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SrzPBAgBaZI/AAAAAAAAALw/V23W0bVGqhE/s1600-h/celler.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 178px; FLOAT: left; HEIGHT: 145px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5385406870649399698" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SrzPBAgBaZI/AAAAAAAAALw/V23W0bVGqhE/s320/celler.jpg" /></a>merescut, al Ramon Alsina i tota la seva tropa, els que han fet d'El Celler, un lloc de referència a la meva vida social aquí a La Seu, un espai de trobada amb els amics, amb la gent que ha vingut de fora a veure'm i conéixer la ciutat que tan bé m'ha acollit, un lloc on sempre, SEMPRE, m'he trobat ben atés i com si fos a casa, amb aquells detalls de "bogeria" controlada del Ramon, el bon menjar (sempre ens quedaran els pinxos!!!), l'excel·lent tracte, el sentir-te, per sobre de tot, bé des del precís instant en que travessaves la porta i entraves en aquell petit món decorat amb fotos dels seus viatges per l'Àfrica o, fins i tot de vegades, dibuixos fets pels propis clients (encara recordo la iniciativa de les postals de nadal). Entrar allí sabent que hi ha algú que ha decidit epr tu el que menjaràs i que en el 99% dels casos encerta!. Sempre he sortit d'allí com si hagués tingut una estona on tot l'exterior s'hagués oblidat i entrés en un univers paral·lel on les coses són més fàcils. </div><br /><br /><div>He tingut la sort de gaudir durant 10 anys de la companyia de gent que, ara, ha decidit dirigir la vida cap a una altra <a href="http://2.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SrzPBRc-GzI/AAAAAAAAAL4/xh6VbZwztFU/s1600-h/celler2.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 237px; FLOAT: left; HEIGHT: 184px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5385406875200002866" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SrzPBRc-GzI/AAAAAAAAAL4/xh6VbZwztFU/s320/celler2.jpg" /></a>direcció. Només us puc desitjar la més gran de les sorts, que trobeu el que ara mateix estue buscant i, sinó, que trobeu el sol fet de saber què esteu buscant, de vegades tan o més important que el fet primer. Des del fons del cor (i, també, per què no dir-ho, del meu estòmac que sempre ha agraït les visites), trobaré a faltar tot el que he tingut l'oportunitat de viure allí dins. Avui hi he estat, potser per darrer cop abans que la nova direcció, a la que desitjo la millor de les sorts, agafi el local. He sentit una mica de buidor mentre disfrutava, segurament, del darrer àpat en companyia del Ramon i els seus. Espero contribuir, amb el temps, a compensar tot el que heu fet per mi durant aquests anys. Fins molt aviat. Realment i, com diu el lema del local, ha estat bé!</div>Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-23608898564606713332009-06-20T23:46:00.004+02:002009-06-21T00:13:21.270+02:00Cami de Roma (II part o la ciutat dels Smart)Avui ha estat un dia ple d'indrets, uns més coneguts, altres que no surten en els plànols, però tots amb un encant força especial. Hem començat la ruta ben aviat, després d'esmorzar, cap a la font del Tritone i després altre cop cap a la Fontana di Trevi, aquest cop de dia. Qui em coneix sap que m'encanta l'aigua, no sabria descriure ben bé les sensacions que em produeix però em podria estar hores i hores mirant com va rajant, com passa d'un indret a l'altre mentre segueix el seu cami cap a una altra banda encara que sembli que estigui alli eternament. Tot i això calia seguir fent cami, aixi que hem tirat la tradicional moneda i cadascu ha formulat el seu no menys tipic desig que, com tots, tan de bo s'acompleixi! Seguint els carreronets, allunyant-nos una mica del que ja haviem vist i del que marca el plànol, per tal de descobrir nous secrets en aquesta ciutat, hem acabat per arribar al Panteo. <img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTwNC2kwvV0Daq_jeBKt4NXcBPAu2PT3fCRyIk8O3nPrYn93AxeNsnyua590mkNjUxUxhLMZcvHU6AiYqkenzMJifbmc_MdveOPosidvHhoZ7QcmLPCIwt8xVFslC3bqOW-JqMV8NVmolH/s320/400_1229521202_el-panteon-de-agripa-roma.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5349536107377676066" />Aquest edifici era una de les meves debilitats abans d'arribar a Roma i s'han confirmat les meves expectatives. Un es pregunta com punyetes s'ho feien per construir tot això, amb els mitjans dels que disposaven, però la questio (recordeu que estic escrivint amb un teclat italià i em falten signes de puntuacio) és que ho aconseguien i la seva obra, que ha perdurat en molts casos en el temps, té la virtut de meravellar-me. Certament: impressionant. Un es queda bocabadat mentre el gran ull de bou t'il.lumina i et vigila des de dalt. La seguent parada ha estat el castell de St. Angelo, una altra obra circular, com el Panteo, que ha sortit darrerament, com gran part d'alguns indrets de Roma, en la pel.licula Àngels i Dimonis. Realment aquesta gent, tant els antics romans com els del renaixement, tenien ganes de fer pencar tant els seus arquitectes com els obrers, ja que fer construccions circulars no devia ser la cosa més senzilla del mon precisament! Ens quedava encara, però, el plat fort del dia: la Ciutat del Vaticà. Per desgràcia no hem pogut veure la Capella Sixtina, ja que tancava a les 16 h i demà fan festa, peròo hem pogut gaudir de la resta. La columnata de la Plaça et deixa sense paraules, com si et volguès abraçar, portar-te cap a dins. Necessites temps per anar paint tot el que vas veient i el Vaticà no és el millor lloc, ja que cada detall, cada cantonada, et porta a un nou descobriment. Hem pujat a la cupula de la Basilica on, desrprés de pujar mès de 500 escales la vista recompensava tot l'esforç emprat en arribar-hi, malgrat els peus ja començaven a protestar per les jornades que els fem passar. <img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/Sj1ewHXOYAI/AAAAAAAAALo/-WE_YhbUT0I/s320/300+Plaza+de+San+Pedro+-+El+Vaticano.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5349536113089208322" />La ciutat de Roma es mostrava davant nostre esplèndida, sense rastre d'aquesta bruticia que et pots trobar pels carrers o d'algunes cases amb la pintura en mal estat, que pot semblar que malmetin la sensacio que et produeix però que en el cas de Roma només aconsegueix que fomentar el seu encant. Després ha arribat el torn de la basilica, et deixa sense paraules, quina immensitat i alhora quina riquesa i abundància de detalls! Si li sumem el respecte que es respira, sigui un creient o no, dins del recinte, les sensacions son encara més fortes i evidents. Ja de tornada, avui no l'hem encertat excessivament en el lloc per sopar, però no podia ser tot perfecte! Ara, ja a l'hotel i sabent que demà a la tarda ja torno cap a casa, i malgrat les ganes de descansar, només penso en poder aprofitar les hores que em queden en aquesta ciutat tan impressionant. Ja us diré el què quan estigui a La Seu! I el titol, preguntareu, perquè la ciutat dels Smart? és una passada, jo diria que, de cada 5 cotxes, un és el model ForTwo d'aquesta casa, aparcats per tot arreu, fins i tot en els carreronets més indòmits! En fi, com a minim els caben dos cotxes per plaça d'aparcament!Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-19839753497217163822009-06-20T09:15:00.006+02:002009-06-20T23:46:12.240+02:00Cami de Roma!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR2XMnS7Hd8FueVqDJKM09jZWYSXZm4uk3RCH45ldf0s_CXuXh2NmxLNqqaPcp7CWhZpwK1fxiqsmpLjczd82tjBl9V4oY2OvEH8hLADl0wtIpAdce9SCHUJhNWcjXmMsOHHU51hDzcEcl/s1600-h/roma.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 201px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR2XMnS7Hd8FueVqDJKM09jZWYSXZm4uk3RCH45ldf0s_CXuXh2NmxLNqqaPcp7CWhZpwK1fxiqsmpLjczd82tjBl9V4oY2OvEH8hLADl0wtIpAdce9SCHUJhNWcjXmMsOHHU51hDzcEcl/s320/roma.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5349308754510521954" /></a><br />El primer que pensareu és el perquè de l'accent que falta en el titol (i en aquesta mateixa paraula) però aquests teclats italians no tenen accents per les "i" (de fet si, però oberts). Una de les curiositats d'aquest pais (ja hi tornem a ser.... :p ) on vaig arribar ahir. L'altra cosa que podeu pensar és que ja podia haver anat a parar a Roma un mes abans!!! La veritat és que diuen que més val tard que mai, aixi que aqui estem! Ahir vam caminar més de 9 hores. Va tocar la part més antiga: fòrum, Colosseu, Circ Màxim... i després una visita realment espectacular pels diferents carrers i carreronets del Trastevere, on vam sopar, i que tenen tots un encant especial. Pel que fa a la Roma imperial, la que estudiàvem ja fa uns quants anys en els llibres d'història i els d'art, val a dir que impressiona. Alguns dels monuments no estan en un estat excessivament bo de conservacio (tampoc hi ha accents tancats per les "o"!!!) però ets capaç de respirar un cert aire a l'època que vivien i et pots fer la idea del que costava construir tot allò i de la importància que tenia Roma durant molts i molts anys. El Trastevere també brutal. L'ambient, els colors, cada una de les diferents cases... vam sopar en un local molt agradable i, realment, la pasta té un altre sabor!!! De tornada a l'hotel vam poder fer una breu visita nocturna a l'exterior del Panteo d'Agripa i a la fontana di Trevi i la del Trito, llocs als que avui prestarem més atencio. En tot cas una primera presa de contacte molt engrescadora i avui, amb la visita a aquests darers llocs, més el castell de St. Angelo, Vaticàa... també promet! Per fi algun cami m'ha portat cap a Roma i ara toca aprofitar-ho, ja tindré temps per descansar demà a l'avio abans de tornar cap a casa! (tot i això tinc ganes de trobar un teclat per escriure correctament el català!!!)Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-24678077108158825812009-05-27T10:54:00.016+02:002009-05-28T20:04:23.939+02:00Un altre cap de setmana brutalHola a tots, realment fa molt de temps que no escrivia i, com ja vaig exposar en algun altre article, les excuses poden ser moltes! Francament vaig una mica liat, però sempre hauria de trobar un espai de temps per poder dedicar-me a expressar el què em passa pel cap. En fi, més val tard que mai diuen!!! Aquest cap de setmana es va celebrar la segona edició de l'Escanyabocs. En el seu moment crec que va ser una aposta encertada, la implicació de la gent ha estat bruta<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGU1P0UHpkLKDfkWEPj3RXSIc42s0mrRSjXjLPdfl04v8dIMzS3sdnNuAswYGbrpG0BN7OIBGnVtOuukyjUn-wUcQ41fuiCHMKIpg7J2aSrOI_PrwbH5R5DtUdbJQHUhiQtg77k9P2K2PM/s1600-h/Vertical_Kiri_2009_301.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 240px; FLOAT: right; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5340447554236560242" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGU1P0UHpkLKDfkWEPj3RXSIc42s0mrRSjXjLPdfl04v8dIMzS3sdnNuAswYGbrpG0BN7OIBGnVtOuukyjUn-wUcQ41fuiCHMKIpg7J2aSrOI_PrwbH5R5DtUdbJQHUhiQtg77k9P2K2PM/s320/Vertical_Kiri_2009_301.jpg" /></a>l i el resultat s'ha traduït en molta gent participant i col·laborant, de fet, moltíssima. S'ha arribat als 700 participants i, per mantenir la tradició, jo n'era un d'ells. El cap de setmana va començar dijous, amb la projecció i explicació en la nit del viatger per part de la Lluïsa Silla de com es desenvoluparia la curs d'orientació. Malauradament, tot i estar apuntat, no la vaig poder fer ja que em va tocar complir en una altra banda, espero poder-la fer l'any vinent! Al matí de dissabte va tenir lloc el Tri Raid, amb una participació molt nombrosa malgrat el temps no va acabar d'acompanyar i feia témer una edició passada per aigua com la de l'any passat, de fet la gent ja parlava de "l'ofegabocs"!!! per la gran quantitat de litres que van caure el 2008. En tot cas vaig repetir la meva participació a la Vertical Quiri. Com he pogut assaborir en totes les proves que s'han desenvolupat durant dissabte i diumenge, l'ambient era extraordinari. La gent t'ajuda, et dóna consells, t'esperona... és impressionant. Enmig de tot això va arribar el moment de la sortida. Aplaudiments per tothom ja només sortir!!! Tot i haver-la fet l'any passat i recordar certs indrets, sempre descobria alguna cosa nova durant la pujada. El paisatge és espectacular, evidentment les vegades que aixecava el cap de terra! Poc a poc els minuts anaven passant, les pendents es feien més evidents i el cansament més palès. La típica rampa al bessó, unes ganes d'arribar brutals i, finalment, es comença a sentir en la llunyania un esquellot repicant. El cap diu "endavant!", les cames continuen fent aquell "vinga, un esforç més!" i, pas a pas, l'esquellot i els crits d'ànim dels organitzadors i gent que ja ha arribat es senten cada cop més a prop. "Qui fos a dalt ja...". Finalment, darrera ascensió, som 3 companys que hem trobat un ritme similiar. Un darrer esforç i, com les altres vegades que poses el cos a prova, una satisfacció indescriptible que t'envaeix a mesura que vas recuperant l'alè. Mirant el cronòmetre vaig veure que havia aconseguit millorar el temps de l'altra vegada. De baixada, comentaris amb tothom, ànims per la gent que encara pujava, resum de la jugada... tot plegat sensacions, que són el que queda i el que més agrada de recordar.<br /><br />El diumenge vaig poder seguir tota la logística de la Pedalada i la Marxa Nòrdica. Com en el meu cas, els participants arribaven cansats però amb una brillantor especial als ulls, la d'haver-se superat, la de sentir-se bé.<br /><br />Ho he fet en cada aparició, en cada escrit, però no em canso de donar les gràcies als clubs i a les persones que els formen per l'organització i el resultat, així com al David Vallvé, el Sergi Teba, el Ricard Parès, el Guti... i tots els membres de <a href="http://www.tupedala.cat/">Tupedala</a>, <a href="http://www.cec.cat/">Centre Excursionista de Catalunya</a>, <a href="http://xinoxano.orientacio.org/xinoxanoO/index.htm">XinoXano Orientació</a>, <a href="http://www.cefuc.com/">CEFUC</a> i <a href="http://www.ueu.cat/">UEU</a>, així com a <a href="http://www.grifone.com/">Grifone</a> pel seu suport. A tots vosaltres moltes gràcies!!! He tornat a passar un cap de setmana brutal.Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-10275778025431442502009-03-06T15:56:00.003+01:002009-03-06T16:15:25.975+01:00Sort que ho posen fàcil! (o viu la teva aventura)<div>Avui he estat un aventurer, un intrèpid explorador! És evident que exagero una miqueta però ha estat curiosa la meva expedició a la burocràcia més incerïble: He intentat donar de baixa un número de mòbil. Us explicaré l'odissea, un cop encara no he acabat amb tots els tràmits que m'han indicat (de forma molt amable, això si) que havia de fer. En primer lloc, com a bona persona no informada, he anat a la botiga Movistar. un cop allí m'han fet saber que una alta la poden tramitar, però una baixa no, que per això he de trucar al número d'atenció al client. En aquest moment, com en una bona aventura de novel·la barata, encara no sabia el que em vindria a sobre, senzillament (pobre il·lús) pensava que amb una trucada ho sol·lucionaria. Acte se<a href="http://3.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SbE98NgT1EI/AAAAAAAAAKw/NEF0S8IGrKE/s1600-h/mobil.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5310093540273148994" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 199px; CURSOR: hand; HEIGHT: 196px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SbE98NgT1EI/AAAAAAAAAKw/NEF0S8IGrKE/s320/mobil.jpg" border="0" /></a>guit he fet la trucada. Primera petició de dades personals per, un cop acabat tot, dir-me que no els corresponia a ells i que em passaven a un altre departament. Després de una bona dosi d'espera al telèfon sentint diverses musiquetes que més val no recordar, m'ha tornat a sortir la mateixa persona per dir-me que ara no em podien atendre i que podia esperar o trucar més tard. Creia que la meva aventura seria massa agosarada si era capaç de fer una altra trucada, pel que he decidit esperar. Miraculosament, llavors m'han atés amb una certa celeritat en el temps. He aconseguit parlar amb el següent departament, on m'han seguit informant prèvia notificació, un altre cop, de totes les meves dades i, també i per segona vegada, perquè em volia donar de baixa. Arribats en aquest punt, més aventura! per telèfon no poden solucionar res, he d'escriure una carta, no val el fax ni el correu electrònic. En la carta, endevina endevinalla... he de fer constar les meves dades, la data, el número del telèfon que vull donar de baixa i el motiu! Ara ve el millor. El fet de jo enviar la carta i haver fet la trucada i donar totes les meves dades 3 vegades no implica que seguiré rebent facturació fins que ells la rebin i ho tramitin (un període de 15 dies han comentat). Encara hi ha més: he pensat, innocent de mi, que si feia la carta amb avís de rebut tindria la certesa de que l'han rebuda, amb data i ho haurien de fer més ràpid però, és clar, ells no tenen una persona per rebre, simplement un apartat de correus. No sé si això val per les cartes amb avís, però i si no van al seu apartat més que un cop per setmana? i si ho fan un cop al mes? sovint critiquem l'administració pública (segurament hi haurà qui deixarà el seu comentari per aquí, té tot el dret a fer-ho) però l'empresa privada no crec que solucioni precisament el tema burocràtic.</div><br /><div>Aquesta ha estat la meva petita aventura, suposo que molts de vosaltres n'heu viscudes de similars (donar-se de baixa del Digital, canvi de domicili i, per tant, també de l'ADSL i la posterior alta...) petites odisees que fan la vida més entretinguda segur! Gràcies, Telefònica, per aquests moments que fan la vida més entretinguda!</div>Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-74244066954524010922009-02-16T21:40:00.004+01:002009-02-16T22:03:01.719+01:00SomnisBonica paraula. Normalment, quan es succeeixen mentre estàs despert, et fan veure possibles "realitats", algunes d'inassolibles, altres probables, algunes ben properes. Per desgràcia, aquelles que veiem més lluny són les que desitgem amb més força, aquelles on, per petita que sigui l'escletxa que et permet veure una miqueta de llum, t'hi aferres amb més força. Sovint podem caure en la desesperació en veure que aquestes fites no arriben, no s'aconsegueixen però, a mi, m'il·lumina la mirada el sol fe<a href="http://2.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SZnTP6trSrI/AAAAAAAAAKo/WUGflz8bMjQ/s1600-h/somnis.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5303502306617805490" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 215px; CURSOR: hand; HEIGHT: 234px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SZnTP6trSrI/AAAAAAAAAKo/WUGflz8bMjQ/s320/somnis.bmp" border="0" /></a>t de pensar que, potser algun dia, pot passar. Sempre m'han dit que toco molt de peus a terra, se'm defineix com una persona racional, però us asseguro que aquestes estones, òbviament d'aquelles poques que passen quan estic sol, les agraeixo d'allò més. No em malinterpreteu, sóc enormement feliç amb la vida que porto, m'omple en gairebé tots els sentits, però com l'ésser humà sempre vol una mica més, em permeto algun moment de somiar despert i, com no, de somriure perquè si, perquè toca, perquè val la pena deixar-se anar de tant en tant (ni que sigui una miqueta) per transportar-te a una altra realitat, evadir-me per un moment. Molta gent em pregunta com, fent tantes coses, no m'estresso i arribo a tot arreu. Crec que moments com aquests en són la clau i, malgrat de vegades aquest somnis no es tornen realitat, les sensacions que provoquen fan que el sol fet que et passin per davant dels ulls valgui la pena, encara que algun cop et puguin portar a una reacció de desesperança, el poder "viure" encara que sigui a partir d'un petit viatge de la ment aquests moments, compensa de forma irrefutable aquest handicap. Benvinguts siguin, doncs, els somnis, aquelles persones que els viuen, senten i els intenten fer reals per aconseguir, que de tot el que ens envolta, se n'extregui un significat molt més enllà del que simplement perceben els nostres sentits i, sobretot, benvinguts siguin els actes i les persones que provoquen aquests somnis.Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-43028537013879904752009-01-25T20:43:00.005+01:002009-01-25T21:10:04.521+01:00Posant a prova el cos (o Traça Muga '09)<div>Ho sé, hauria d'haver fet estiraments, tants cops recordant-ho a jugadors, jugadores, alumnes... i jo no ho he fet, però les agulletes que puguin sortir entre aquesta nit i demà han valgut la pena. Avui he anat a la cursa popular de raquetes de la <a href="http://www.traçamuga.cat/">Traça Muga 09</a>, hi hem anat amb l'Albert, però allà ens hem trobat amb un bon grapat d'amics, coneguts, que esperaven, com nosaltres, el moment de començar les diferents proves que els organitzadors, tota la gent de la UEU, encapçalada pel Xavi Escribà, el Santi Mallol i un gran nombre de col·laboradors, havien preparat. La veritat és que ho han tingut magre, <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivhM9ZGrkrk7K7qdZrOCT66nkelMEMvo7d3AQg0TwwA2lD5YpchFzWbxJDjVW63c5Aq_JsbzBaKVtVn1cCP0kEibmyGV-XpPU_9tO-jRs_v7KQ7rCsEt2By_hd_pgXqZQVhg0PcCneAE38/s1600-h/IMG_6544+%5B320x200%5D.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5295325844082451634" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 267px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivhM9ZGrkrk7K7qdZrOCT66nkelMEMvo7d3AQg0TwwA2lD5YpchFzWbxJDjVW63c5Aq_JsbzBaKVtVn1cCP0kEibmyGV-XpPU_9tO-jRs_v7KQ7rCsEt2By_hd_pgXqZQVhg0PcCneAE38/s320/IMG_6544+%5B320x200%5D.JPG" border="0" /></a>les condicions climatològiques no han acompanyat els darrers dies i aquest matí, ben d'hora, han hagut de repetir la feina que ja havien acabat amb anterioritat. Jo els estic molt i molt agraït. Tot el que fa referència a la logística ha funcionat a la perfecció. Pel que fa a mi, m'he calçat unes raquetes de neu per primer cop i l'experiència ha valgut la pena. El recorregut ha començat de forma suau, amb més de 200 persones preparant les nostres cames per a la part dura. A mesura que anàvem avançant tots hem trobat el nostre ritme, passejant entre arbres i gaudint d'un espectacle natural que tenim la sort de viure i que no sempre apreciem en la seva mesura. Al principi pensava, "doncs això no és tan dur!" s'ha de dir que puc arribar a ser una mica innocent... en tot cas, ha arribat la primera pujada, i quina pujada! Aquí si que el cor s'ha posat a bategar amb força per fer que tot el cos funcionés a tope. Han desaparegut els boscos i, davant nostre, s'ha obert una muntanya amb la perspectiva de les petjades deixades pels que han passat davant nostre. Una raqueta descordada, algun enfonsament en la neu, però hem fet el primer cim, conscients ja de que encara ens quedaria alguna cosa més abans de tornar a baixar. La segona pujada no se m'ha fet tan dura i he pogut augmentar cada cop més el ritme, fins que ha arribat el moment de baixar. Encara quedaven forces i la baixada ha estat ràpida, tot i que he arribat a la meta força trinxat! Com sempre en aquestes situacions, la sensació que et dóna es força indescriptible, però sobretot, malgrat el cansament, és de benestar. Les cares de satisfacció s'han anat succeint durant tota la jornada, era igual si es trigava més o menys, tothom que ha participat agraïa amb el seu gest l'esforç de l'organització. Jo ho torno a fer ara, gràcies a tots!</div>Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-57423601857967776062009-01-19T21:10:00.003+01:002009-01-19T21:20:25.462+01:00Fins sempre<div>Avui molta gent ha rebut una notícia d'aquelles que no vol sentir <a href="http://2.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SXTgWMMbAfI/AAAAAAAAAKQ/ggcxSV-SIio/s1600-h/paquito.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293102133902246386" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 165px; CURSOR: hand; HEIGHT: 221px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SXTgWMMbAfI/AAAAAAAAAKQ/ggcxSV-SIio/s320/paquito.jpg" border="0" /></a>mai, el Paquito ens ha deixat. El Paquito, un segon pare per a molts, un tiet per a d'altres, un amic, una persona excepcional. Crec que és el millor que el podria definir, el Paquito era, per sobre de tot, una bona persona, d'aquelles que et deixen emprempta quan les coneixes i les veus actuar. </div><div> </div><div>Mai li he sentit una paraula per sobre d'una altra, sempre col·laborant de forma constructiva, sempre disposat a donar un cop demà, sempre amb el sentiment d'una persona que vivia per tot el que feia i tot el que feia tenia una vida especial gràcies a ell. Puc dir-ho, he tingut la sort de conéixer-lo i veure tot allò bo que una persona pot arribar a ser: un exemple per als demés, sempre amb fets molt senzills, camuflats, però com he dit abans, deixant emprempta. </div><div> </div><div>Has ajudat a fer gran el futbol a La Seu i n'has exportat una marca, en forma de saber fer les coses, per tot arreu on has anat. </div><div> </div><div>Gràcies Paquito, fins sempre.</div>Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-79957413712614611642009-01-04T17:52:00.002+01:002009-01-04T18:12:53.146+01:00Quin ensurt!<div>Déu n'hi do. Avui m'he despertat bastant abans d'hora. Cap allà a les 6, i em costava tornar a dormir. He aprofitat una mica el temps i he llegit, a l'espera de tornar a agafar el son. Finalment ho he aconseguit <a href="http://4.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SWDt_T-EHqI/AAAAAAAAAKI/Rdu40Ln8PAY/s1600-h/8yellowstone_caldera_flux.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5287487634481094306" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 181px; CURSOR: hand; HEIGHT: 206px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SWDt_T-EHqI/AAAAAAAAAKI/Rdu40Ln8PAY/s320/8yellowstone_caldera_flux.jpg" border="0" /></a>però, abans, una extranya tremolor ha fet trontollar lleugerament la casa. Al principi he pensat "què bèsties els veïns, i en diumenge!" (ja em perdonareu), però ben aviat he notat que allò no podia ser obra de l'ésser humà, com a mínim aquí on vivim. </div><br /><div>Ha estat un petit terratrèmol, res alarmant però s'ha fet notar. Si fem cas de l'estadística n'hi han hagut uns 40 a l'Alt Urgell durant tot el 2008 però fins avui jo no n'havia notat cap. Malgrat ser d'una intensitat molt baixa en l'escala Richter (2,6 graus) s'ha fet notar i m'ha allargat l'insomni una miqueta, què voleu què us hi digui, millor que fets com aquests siguin poc habituals!</div><br /><div>Finalment he acabar per conciliar el son, fa temps m'era impossible, un cop m'havia despertat, de tornar a dormir. En els darrers mesos, suposo que per cansament, el cos es deixa anar i acaba per demanar una estoneta més de repós, benvinguda sigui!</div><br /><div>En tot cas, suposo que haureu notat la sotragada, i que l'ensurt haurà estat compartit amb molta gent de la ciutat i la comarca. Sempre veiem aquests fets com a coses llunyanes, que només passen en altres països i que tenen conseqüències, en algunes ocasions, catastròfiques. Suposo que ens podem alegrar de que només hagi quedat com una anècdota, en tot cas, quin ensurt!</div>Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-19508139389189721562009-01-02T23:30:00.003+01:002009-01-02T23:47:51.386+01:00M'ha agradat<div><a href="http://1.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SV6ZbCGYoRI/AAAAAAAAAJ4/hx-CDRpsjP8/s1600-h/anydelsfrancs.jpg"></a><br /><br /><div>Tot just després de començar l'any i enmig d'unes dates que no m'acaben d'agradar (aquestes són unes festes en que acostumes a pensar més en els que no hi són i que s'han comercialitzat en excés, però d'això potser ja en parlaré un altre dia) he aprofitat per llegir. Feia algun temps que no ho feia i això que m'encanta. L'escollit aquest cop ha estat <em>l'any dels francs</em> de l'Albert Villaró. Crec que <a href="http://1.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SV6ZhKqMF9I/AAAAAAAAAKA/xv7A1gNbO94/s1600-h/anydelsfrancs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5286831807655581650" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 125px; CURSOR: hand; HEIGHT: 163px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SV6ZhKqMF9I/AAAAAAAAAKA/xv7A1gNbO94/s320/anydelsfrancs.jpg" border="0" /></a>és el primer cop que llegeixo un llibre del que en conec l'autor. En quant a la lectura, m'ha agradat, de fet m'ha agradat molt. Ha estat una vivència evocadora de temps passats, de formes de viure diferents, però de pensaments que es podrien portar a l'actualitat, de reaccions humanes, no sempre políticament correctes, però molt humanes. La descripció del que veu i fa el protagonista, Dacó, és alhora planera però intensiva. M'ha agradat l'ús de certes dosis d'humor combinades amb estones de crua realitat.</div><br /><br /><div>Aquest cop podré donar les gràcies personalment a l'autor per les bones estones que he passat mentre devorava el llibre, mentre ja penso en quin serà el proper dels que em queda per llegir. Segurament el darrer del Carlos Ruiz Zafon, que em va regalar la Dolors i que, si és similar a l'anterior del mateix escriptor, <em>l'ombra del vent</em>, ja haurà valgut la pena. </div><br /><br /><div>En tot cas us recomano <em>l'any dels francs</em> (i que consti que no us en faig propaganda eh? sense que em senti l'Albert, si algú el vol llegir li deixo).</div><br /><br /><div>En fi, bon any a tots els que m'aneu seguint de tant en tant. Tan de bo alguns dels meus relats us ajudin a que així sigui.</div></div>Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-63141559942314686742008-12-22T17:00:00.003+01:002008-12-22T17:13:57.772+01:00És només una paraula, o no?<div>He buscat el significat de la paraula <em>adéu</em>, una paraula que utilitzem molt sovint, amb el que, suposo, li donem molts significats. Jo diria, pel que he llegit, que prové de "ves amb Déu" o "que <a href="http://1.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SU-8iN57RjI/AAAAAAAAAJw/URaYNdzPio0/s1600-h/adiosLanzarote.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5282648183963076146" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 257px; CURSOR: hand; HEIGHT: 167px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SU-8iN57RjI/AAAAAAAAAJw/URaYNdzPio0/s320/adiosLanzarote.jpg" border="0" /></a>Déu t'acompanyi", en tot cas és un bon desig, es suposa que et desitgen que estiguis bé. Molts cops s'empra com a comiat, com a quelcom definitiu, o fins i tot s'empra com a salutació, quan ens trobem algú pel carrer, suposo que amb la influència del primer significat, el "ves amb Déu". De totes maneres, la paraula no deixa de tenir un to trist, amarg. Us escrivia fa força temps un <a href="http://lluisbiosca.blogspot.com/2008/03/si-s-cert.html">petit poema de Martí i Pol </a>en que deia que els fantasmes, si un crida, desapareixen, se'ls diu adéu. El que he aprés amb els anys, una veritat d'aquelles immutables, és que sempre arriba un hola, com aquella <a href="http://www.youtube.com/watch?v=01XImAvZR7U">cançó dels Dire Straits </a>en que s'escolta "sempre torna a sortir el Sol després de la pluja". En tot cas, a tots els adéus, sigueu benvinguts, sempre hi haurà un <em>hola</em> després de vosaltres, adéu és només una paraula... o no?</div>Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-4191404516030465002008-12-18T17:11:00.005+01:002008-12-18T17:22:33.792+01:00L'Amadeu<div><br /><br /><div>N'havia sentit a parlar, des dels meus primers dies a La Seu, ja fa gairebé 10 anys. Era un nom que es pronunciava amb respecte i, perquè no dir-ho, amb un cert punt d'admiració. Amb el pas dels anys <a href="http://4.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SUp4bsExX9I/AAAAAAAAAJo/i6SfPG2nTHs/s1600-h/amadeu.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5281165930128302034" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 107px; CURSOR: hand; HEIGHT: 175px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SUp4bsExX9I/AAAAAAAAAJo/i6SfPG2nTHs/s320/amadeu.jpg" border="0" /></a>el vaig conéixer personalment. L'Amadeu Gallart és una persona a la que t'agrada escoltar. Mai una paraula de més, mai una paraula fora de lloc o amb un to que no pertoca. Les vegades que l'he sentit en públic són igual que les poques que hem tingut l'oportunitat de conversar una estona, per petita que sigui. En tot cas, la sensació que em queda és la mateixa: serenitat, reflexió, saber del què es parla, un tracte cordial, mesura en les peticions.... una oportunitat d'aprendre cada cop que parla. Pel <a href="http://2.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SUp4Rk5rEyI/AAAAAAAAAJg/ZOHSC3UnJgo/s1600-h/amadeu.jpg"></a>que he anat veient sempre ha estat una persona discreta. En molts entorns se'l coneix com el primer alcalde de la democràcia (realment té mèrit amb els recursos i la situació de llavors), però per a mi prevaleix el seu esperit de servei, encara que sigui treballant a l'ombra. Les vegades que he llegit un escrit seu, encara que sigui de crítica sempre m'ha quedat la sensació de que és absolutament constructiu i vol, per sobre de qualsevol interés personal, el millor per a l'indret on vivim. M'és igual el "color" polític, és una persona amb majúscules, d'aquelles que val la pena. </div></div>Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-71519248799388009002008-11-29T11:23:00.003+01:002008-11-29T11:39:12.746+01:00Felicitats!<div>Avui tinc ganes d'escriure, fa dies que no ho feia, força gent em diu que què passa, el bloc no està tan viu com abans. Teniu tota la raó, i es poden donar mil excuses, la feina, poc temps com per pensar en quin tema seria adient comentar (realment quasi no hi ha temps ni per llegir els diaris), el fet d'intentar no repetir comentaris... En tot cas avui és diferent. Mentre a fora està nevant, tan de bo es faci bona la dita i en els moments en que es<a href="http://2.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/STEbuPMePkI/AAAAAAAAAIU/NNu4TifzyYk/s1600-h/image_mini.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5274027119794339394" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 141px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/STEbuPMePkI/AAAAAAAAAIU/NNu4TifzyYk/s320/image_mini.jpg" border="0" /></a>tem es faci realitat que "any de neu..." (ja em disculpareu la traducció literal del castellà). Però m'estic allunyant del tema. El títol és FELICITATS. Perquè? direu. No sempre es podem complir 25 anys. Menys encara 25 anys de servei. La Llar d'infants municipal La Grandalla està celebrant aquests dies aquesta efemèride, realment important. No perquè se'n faci més o menys propaganda, no perquè només se'n senti a parlar ara, no per l'edifici. El realment important són totes les persones que formen part d'això: pares, mares, alumnes que ara ja deuen haver acabat la carrera, els polítics (si, fins i tot aquests) tan locals com d'administracions més grans... però el material humà, les educadores, és, ha estat i serà, el més important. Amb les que vaig coincidir sabem que no sempre he estat d'acord amb elles en certs aspectes, però el que no podré negar mai és la tasca que fan, la dedicació que hi posen minut a minut, el tarannà de servei i absoluta abnegació que tenen vers els nens. Només vull dir-vos que enhorabona, no només avui, sinó per cada dia que tireu endavant, que formeu persones. Només que s'assemblin mínimament a vosaltres ja seran molt bona gent. GRÀCIES, gràcies per tirar endavant malgrat les dificultats que sempre hi han en un tipus de feina com aquest. En tot cas per molts anys, perquè cada dia sigui una celebració, per tot l'esforç que cada moment dediqueu a la societat del present i del futur.</div>Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-74458810165221634542008-11-05T17:34:00.004+01:002008-11-05T20:45:29.699+01:00A la cartaAvui he llegit amb satisfacció que TV3 oferirà, de forma gratuïta, tots els continguts de la seva forma de vídeo per internet <a href="http://www.tv3.cat/seccio/3alacarta">3alacarta</a>, on disposen de més de 75.ooo vídeos als que se'n van afegint uns 600 cada setmana. Fins ara, aquest servei era de pagament, només es podia accedir als darrers vídeos sense pagar, però ara s'ha pres la decisió, encerta<a href="http://2.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SRHPLFxizzI/AAAAAAAAAGY/_6l6wKGd8sc/s1600-h/1177662730Sin_titulo-2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5265217228808310578" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 239px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SRHPLFxizzI/AAAAAAAAAGY/_6l6wKGd8sc/s320/1177662730Sin_titulo-2.jpg" border="0" /></a>da crec, de que l'accés sigui gratuït.<br /><br />M'agrada navegar per internet i, ara, se m'obre una nova oportunitat per veure programes que no tinc l'opció de veure (si, ja sé que existeixen els gravadors!), i que fins ara només podia visionar gràcies a fragments en el youtube (no és que tingui gaire temps per fer-ho, però quan es pot sempre agrada tenir més possibilitats!).<br /><br />Francament m'alegra poder disposar dels continguts. Fins ara, a l'escola, estàvem subscrits al servei, ja que podíem oferir, d'aquesta manera, el visionat d'alguns documentals o programes d'interès per la nostra tasca educativa. Ara ens serà molt més fàcil accedir-hi, també des de casa. Hi ha disponibles, a més, podcasts per als usuaris d'ipod.<br /><br />Voldria agrair als que han fet possible aquesta iniciativa i, espero, tingui el ressó que es mereix una notícia com aquesta, ja que sempre ens hem acostumat a llegir males notícies. Una de bona de tant en tant també va bé!Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-66156445572896287982008-11-02T11:36:00.004+01:002008-11-02T23:39:09.365+01:00ReflexióAvui, un dia en què en porta 3 plovent, en què la festa de tots Sants i la castanyada han caigut en cap de setmana i no hem tingut el tradicional dia de festa, en què les cues per accedir a Andorra han estat, tot i la crisi, presents tot el cap de setmana, en què el Barça guanya malgrat el mal temps i un llarg etcètera de situacions, em ronda p<a href="http://2.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SQ2JaqGcwxI/AAAAAAAAAGQ/RcxhjTZ6c08/s1600-h/usa+eleccions.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5264014630536921874" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 165px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SQ2JaqGcwxI/AAAAAAAAAGQ/RcxhjTZ6c08/s320/usa+eleccions.jpg" border="0" /></a>el cap un dubte. Un parell d'amics que segueixen el bloc habitualment em deien que el tenia força abandonat (teniu tota la raó) i em suggerien alguns temes dels que podria parlar, entre ells, les eleccions als EUA. Em resistia a parlar del tema ja que, com molt bé em deien, realment crec que quasi les seguim més que les eleccions d'aquí. No sé si sobredimensionem l'efecte que té un nou president en la, diuen, nació més poderosa del planeta. Si, és cert que quan ells estan en crisi, aquí s'entra en crisi, però no necessàriament quan a ells els va bé aquí ens va igual. De totes maneres, el gran dubte m'ha anat sorgint a mesura que s'apropa la data del 4 de novembre i m'he assabentat (darrers intents dels candidats per desacreditar l'altre o per donar les darreres pinzellades de cara a enfortir la seva imatge davant l'electorat indecís) que els ciutadans dels Estats Units poden votar per avançat en els col·legis electorals, és a dir, fer-ho uns dies abans. És obvi que hi ha molts més habitants que aquí i, francament no sé quin sistema utilitzen a nivell de membres de la mesa electoral, però aquest no és el fet motiu de la meva reflexió ni de la meva sorpresa. Entrevistades unes quantes de les persones que han arribat a fer fins a... 6 hores de cua!!! per tal d'exercir el seu dret a vot, ninguna d'elles mostrava enuig per l'espera, consideraven que, amb raó o no, intentar posar el seu gra de sorra amb l'objectiu de que el seu païs funcioni millor bé val la pena, encara que suposi haver-se d'emportar algun entrepà que faci passar la gana i amenitzi l'espera. Em pregunto, realment, si aquí seríem capaços d'una cosa similar. Com més gran em faig, més m'adono de com ens agrada de queixar-nos per tot, per cada petita cosa que ens passa i no ens agrada. És evident que no tot el que passa en els EEUU m'agrada ni crec que ens hagi de servir com a exemple però, en un país que, sembla, té tanta influència sobre el nostre estil de vida, podríem agafar alguna coseta que m'ha semblat bona i, tant de bo, fóssim més positius en certs dels aspectes que envolten la nostra realitat social. No busco fer una crítica a ningú, si fos així també va referida a mi mateix, sinó una petita reflexió sobre un fet més que podem extreure (i aplicar) d'un tema que hem sentit i vist fins a la sopa (si em permeteu l'expressió) i del que en podríem treure una mica de suc.Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-49458391505026131122008-09-09T05:17:00.003+02:002008-09-09T05:45:10.256+02:00Don Haskins<div>Molt probablement aquest nom no us digui res. Ni tan sols si sou molt aficionats a l'esport. Realment, aquí, és una figura poc coneguda. Malgrat això, hi ha una pel·lícula (Glory road) què recorda el que aquest home va fer en el seu moment. Ahir va morir víctima d'un problema cardiac una persona que va dedic<a href="http://1.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SMXxKSd0ZuI/AAAAAAAAAGI/awiRpL8O1NQ/s1600-h/haskins.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5243862500200703714" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" height="192" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SMXxKSd0ZuI/AAAAAAAAAGI/awiRpL8O1NQ/s320/haskins.jpg" width="298" border="0" /></a>ar la seva vida al bàsquet universitari americà. Res diferent de tants altres entrenadors, es pot pensar. De fet té alguns récords encara avui vigents en la seva universitat de tota la vida, a Texas. Als Estats Units, malgrat tenir moltes formes de pensar o de fer que no m'acaben d'entussiasmar, sempre guarden veneració per tota aquella gent que ha ajudat a fer gran l'esport. En el seu cas, Haskins (membre des de fa força anys del Hall of fame del Bàsquet a Springfield) va trencar motlles en una època on no era precisament fàcil de fer-ho. Va ser el primer entrenador en formar un 5 inicial en un partit de campionat universitari amb jugadors de color. Ho va fer per un motiu, si voleu, no necessàriament el més noble (sense que se'm malinterpreti): volia guanyar i creia que aquells nois eren els millors per a aconseguir-ho. Altres no eren tan valents per enfrontar-se al sistema establert i es negaven a tenir en els seus equips a determinats jugadors. Els que el van conéixer parlen de la seva ètica de treball, del respecte i de la capacitat de lideratge del grup que encapçalava com a entrenador. Us recomano, si en teniu l'oportunitat i us agrada el cinema i l'esport, de veure la pel·lícula que descriu part de la feina del Coach Haskins. La versió en castellà (crec què en català no es va traduir) és Camino a la gloria. Des d'aquí el meu reconeixement, descansi en pau. </div>Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-48328864211977699422008-09-02T16:12:00.003+02:002008-09-02T16:28:32.471+02:0010000!!!<div>He de reconéixer que portava uns dies sense escriure res, des que vam tornar de les vacances a Galícia. Des de llavors, inici dels entrenaments en una nova etapa que afronto amb molta il·lusió, malgrat trobaré molt a faltar les sensacions viscudes la temporada passada amb les noies del Trans Seu. Un altre cop, toca treballar de valent per afrontar una nova categoria. A més, tornada progressiva a l'activitat laboral, al dia dia a La Seu. Però voldria aprofitar per agrair-vos de forma entussiasta a tots <a href="http://1.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SL1NS5nqGHI/AAAAAAAAAGA/iDprqzN8b-Q/s1600-h/10000.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5241430528429267058" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" height="124" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_BhizgYClMSw/SL1NS5nqGHI/AAAAAAAAAGA/iDprqzN8b-Q/s320/10000.bmp" width="214" border="0" /></a>(i òbviament a totes) els que heu llegit algun cop algun dels meus escrits, als que m'heu animat a anar plasmant idees què em rondaven pel cap, als que en altres espais com aquest m'han servit d'exemple. Aquest espai ha arribat a superar les 10.000 visites en els encara no nou mesos què té de vida i penso què els veritables protagonistes heu estat i sou tots els què, per curiositat, per alguna referència què us han donat, per informar-me de la vostra opinió mitjançant els vostres comentaris, siguin favorables o no al què jo penso, heu anat entrant i llegint tot allò què, quan he escrit, m'ha passat pel cap. No em vull descuidar de l'Albert i la Sara, el primer per donar-me la idea i la primera empenta necessària per començar i a la Sara el donar forma física a aquest espai que va veure la llum a meitats de gener.</div><br /><div></div><br /><div>Moltes gràcies a tothom per mantenir viu aquest blog, espero que aquesta relació que hem tingut durant aquest temps continuï i que el què vaig escrivint sigui del vostre interés.</div>Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-50285614665146178922008-08-16T22:12:00.002+02:002008-08-16T22:29:41.717+02:00Galicia, la darrera escapada (i IV)<div>Dia final de l'escapada, aquest cop sortim de terres gallegues i ens endinsem a Cantàbria, per passar la nostra darrera nit a Santillana del Mar. Abans, parem una estona a Santander, per visitar el Castell de la Madalena, seu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i el seu entorn. Sembla que el bon temps, per fi, ens ha acompanyat i gaudim d'estones de tranquilitat a la vora del mar mentre veiem tranquiles embarcacions dormitejant p<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuIVlWabF913tvD1mrIw_hhG9AIUsWm2AXaaAQROujj0PB0tTzy9ViottZA3YR40_TEi2VRXnVcTXFrJxPEuAVUq27cK9kFDdkaEyCRAKSVaBRnL72ViVfzn0a_tQJjvM-jrVs6JJkXiaR/s1600-h/santillana1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5235215302880400914" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuIVlWabF913tvD1mrIw_hhG9AIUsWm2AXaaAQROujj0PB0tTzy9ViottZA3YR40_TEi2VRXnVcTXFrJxPEuAVUq27cK9kFDdkaEyCRAKSVaBRnL72ViVfzn0a_tQJjvM-jrVs6JJkXiaR/s320/santillana1.jpg" border="0" /></a>rop de la costa. </div><br /><div>Decidim, seguint un consell que ens havien donat, d'anar a Cabárceno, una mena de Museu de la natura, segons ens deien. Vam arribar tard, ja estava tancat, però el que vam poder veure era impressionant: paisatges feréstecs, amb animals passejant per extenses zones acotades per a ells (vam poder veure elefants movent-se per allà com qui no vol la cosa!). Ens vam quedar amb les ganes d'accedir-hi, però un altre cop serà!</div><br /><div>Per fer nit teníem una reserva en un hostal <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1lOpL1xCXayRdpulKHRJSCwojPS17LaMmGm-qBv9IgP4pmpjMdNhA352I1aoULW1sCMbT1NRMLZcy0fvEKCL9Rq8fV-0zJBazcP8FhckaRMob8rE07z8aPQVrxcBwKlXZ5atjlkU-HvST/s1600-h/santillana2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5235215302027616706" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1lOpL1xCXayRdpulKHRJSCwojPS17LaMmGm-qBv9IgP4pmpjMdNhA352I1aoULW1sCMbT1NRMLZcy0fvEKCL9Rq8fV-0zJBazcP8FhckaRMob8rE07z8aPQVrxcBwKlXZ5atjlkU-HvST/s320/santillana2.jpg" border="0" /></a>de Santillana del Mar. No em canso d'aquesta població, ja és el quart cop què hi he estat i hi tornaria sense dubtar. Si no fos per la munió de botigues i restaurants un es sent en plena edat mitjana vagant pels carrers empedrats i envoltats de cases fetes de pedra amb molta història que contar. Com sempre es descobreixen coses noves, aquest cop vam poder entrar al museu de la tortura (un s'arriba a espantar de tot el què és capaç d'elaborar el ser humà per "fer justícia"!!!), una col·lecció d'estris dedicats a aquest "negoci" que imperava a Europa, basicament, i què, encara ara, es desenvolupa en alguns països. </div><br /><div></div><br /><div>Avui tocava una nova excursió, però aquest cop cap a casa. Ara, ja en el sofà i havent menjat alguna cosa mentre miro el partit del Barça contra Boca Juniors, m'adono de com passa de ràpid el temps i espero poder digerir totes les sensacions, indrets descoberts, experiències... i aprofitar-les, així com les bones estones passades al costat dels companys de viatge.</div>Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-67859695782296830602008-08-15T23:37:00.004+02:002008-08-15T23:57:01.745+02:00Galicia, la darrera escapada (III) La Fi del Món<div>Bones a tothom, en aquesta tercera entrega del nostre viatge a terres gallegues. Ahir ens vam proposar fer una mica de platja i, després, visitar La Corunya. El resultat, com era d'esperar, va ser què, després d'un parell de dies d'un temps acceptable vam sortir amb els banyadors i les tovalloles i es va posar a ploure, així què vam avançar la nostra descoberta de la Corunya. Després d'algun que altra peripècia per trobar una oficina de turisme, ens vam endinsar al centre històric, per mi no tan bonic com el de Santiago, però bonic a la seva manera, en diferents nivells d'alçada des de la plaça Maria Pita, la principal per anar pujant i veure diferents convents i casernes, acabant a la vora del mar en un Castell-museu arqueològic. Tornada cap al centre per diferents carreronets i, aquest cop si (suposo que no podíem marxar de Galícia sense fer-ho) vam fer una mariscada per dinar. Força bé la veritat, en un restaurant amb ambient típic i, important també, uns preus assequibles!</div><br /><div></div><br /><div>Vam decidir que no portàvem prou quilòmetres a sobre (avui ja estem pels 2500) i ens vam adreçar, qui ho havia de dir, a la fi del món; bé, de fet on el món antic considerava que estava la fi del món, el cap de Finisterre, o Fisterra com en diuen aquí, perquè amb el GPS anem bojos al no coincidir els noms amb els que nosaltres coneixem! (tot i això sort d'aquest aparell). Un altre cop una visita que ha valgut la pena, tot el paisatge de camí cap allà i les vistes u<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRbQjrtMwBftTf7Lq-9IMfQiuG-mujXJeBhKvFGKJsNP3MrWjOBIEnoncKui9dChT82T_doVDD42LGoy6xpDIuhlKqxrlJGVL18KY321-OJ5vOue2PKwAbEyRu4HlmQg6scikimUD0m3qX/s1600-h/horreo.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5234866600674354962" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" height="138" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRbQjrtMwBftTf7Lq-9IMfQiuG-mujXJeBhKvFGKJsNP3MrWjOBIEnoncKui9dChT82T_doVDD42LGoy6xpDIuhlKqxrlJGVL18KY321-OJ5vOue2PKwAbEyRu4HlmQg6scikimUD0m3qX/s320/horreo.jpg" width="200" border="0" /></a>n cop arribats van fer que ens oblidessim del cansament de tant cotxe i caminar i prendre'ns una estona d'ensimismament. Mirant l'horitzó, un s'adonava de perquè aquell lloc rep aquesta denominació (qui s'anava a esperar que la terra fos rodona?). De tornada a Malpica, el lloc on dormíem, no podia faltar una petita aturada per veure de prop els <em>hórreos,</em> petites construccions elevades que servien de magatzem o graner i molt característiques d'aquestes terres. A l'arribar, sopar en un altre local molt agradable i a preparar-nos per fer més quilòmetres encara, camí de Santander i Santillana del Mar, la nostra darrera etapa abans de tornar a casa. Així què, després d'haver estat a la fi del món, demà arribarà, també, la fi d'aquesta petita crònica.</div>Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-1413138312226251722008-08-14T09:44:00.003+02:002008-08-14T23:00:44.390+02:00Galicia, la darrera escapada (II)Aquesta nit hem descansat a Malpica, prop de La Corunya, un poblet costaner força tranquil i que serà la base d'operacions de lasegona etapa del nostre viatge. El segon dia a Santiago va passar per un petit viatge a Vilagarcia de Arousa, a veure l'oceà, les <em>rías, </em>menjar una mica de peix, marisc, com no, i conèixer una mica els poblets del recorregut entre la ciutat del Xacobeo i Vilagarcia, seguint el recorregut que ens va elaborar el José Miguel, natural d'allí. <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizLMl_bfNi0BZZ8Ul9TGpqISx13GsjA5dVs1Z_X15qBLVpRZn-tMfypSmz9x2hHlX5K_IS6fvZmHBiJ9i4mCrjpwOyWy8f2FwHNnE0odIsRNx5nm4j96DsM2JfCyrUXmE9JccuaZOG-pEO/s1600-h/hercules.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5234280964486890978" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizLMl_bfNi0BZZ8Ul9TGpqISx13GsjA5dVs1Z_X15qBLVpRZn-tMfypSmz9x2hHlX5K_IS6fvZmHBiJ9i4mCrjpwOyWy8f2FwHNnE0odIsRNx5nm4j96DsM2JfCyrUXmE9JccuaZOG-pEO/s320/hercules.jpg" border="0" /></a><br /><br />El verd de Galicia té una tonalitat especial, com aquella que va agafar la nostra ciutat i el seu entorn els mesos en que no va parar de ploure, però que nosaltres ells tenen de forma continuada.<br /><br /><br /><br />Després, visita a la Illa d'Arousa, unida a la Península per un pont considerable. Força bonica la veritat, platges llargues i poc massificades i molt espai protegit de bosc per caminar i perdre-s'hi una estona. Per sort aquest dia ens va acompanyar força el temps!<br /><br /><br /><br />Ahir, abans d'abandonar definitivament Santiago, vam fer una petita visita al Monte do Gozo, el lloc des d'on els pelegrins veuen, per primer cop, la silueta de la ciutat i la seva Catedral, el destí final del seu viatge. Durant el trajecte, com no, moltíssima gent realitzant el camí de l'apòstol segurament ja amb aquella sensació de què els faltava molt poc per arribar davant les portes de la ciutat que marca la fi del seu viatge.<br /><br /><br /><br />Un cop a La Corunya, el nostre primer destí va ser la Torre d'Hèrcules, un far enorme construït el S. XVII sobre la base i aprofitant les estructures d'un d'anterior far aixecat pels romans. És força espectacular, així com tot el terreny que l'envolta. La visita a l'interior permetia, un cop a dalt, una vista privilegiada de la ciutat, el mar i el poder imaginar ser vigilant per uns moments, esperant que aparegués algun vaixell a la llunyania.<br /><br /><br /><br />Avui ens toca visitar el casc antic de la ciutat, què tothom ens ha descrit com a molt recomanable, així com fer una miqueta de platja, també toca! Ja us aniré explicant.Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1453829925641888058.post-68080482023118190972008-08-12T10:21:00.004+02:002008-08-12T12:07:53.056+02:00Galicia, la darrera escapadaHan arribat els dies que teníem planejats una petita colla per fer una escapada (com l'any passat a Escòcia, però aquest any més a prop). El destí escollit: Galícia. Després de sortir de Lleida i fer una petita visita a Logronyo, on vam poder sopar amb gent què feia temps què no véiem i gaudir, <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhajYm3WQwAS1iusHRMb3RZFxq0OYfzAic0tcxOiOdpfZLlf3FfyJhDplNRlf5eOslJ7uOjYYux3GSbm8fmj_tEbbmwwOTLvPAsgX1jvW8ZIHlIWz9eOQeNLVQBPHBGTFGUUTBReLKuw1cL/s1600-h/campanes+claustre+catedral+santiago.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5233550138587420338" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhajYm3WQwAS1iusHRMb3RZFxq0OYfzAic0tcxOiOdpfZLlf3FfyJhDplNRlf5eOslJ7uOjYYux3GSbm8fmj_tEbbmwwOTLvPAsgX1jvW8ZIHlIWz9eOQeNLVQBPHBGTFGUUTBReLKuw1cL/s320/campanes+claustre+catedral+santiago.jpg" border="0" /></a>així, d'una part de la gastronomia típica de la zona de Laurel (molt recomanable, sincerament), vam seguir el camí ahir cap a Santiago de Compostela, on tenim previst de passar dos nits abans d'emprendre ruta cap a La Corunya. La ciutat ens va rebre amb pluja constant (crec què tenim la "virtut" de portar el mal temps allà on anem de vacances!) però amb tota la seva bellesa vista amb una òptica diferent, com més propera, com si la pluja ens anés impregnant de l'esperit d'aquesta bonica ciutat. En aquest moment tenim posada la tele i escric mentre esperem que el Guillermo Díez Canedo comenci a barallar-se contra les aigües del canal de slàlom de Pekin, on esperem què, a més del seu esforç brilli, també aquella mica de sort necessària en tot aquest tipus de proves.<br /><br /><br /><br />La Catedral i tot el seu entorn em van agradar molt, com també el Parc de l'Alameda. Avui toca visitar més aquesta ciutat i, després, anirem cap a Villagarcia de Arousa, ja us aniré explicant com ens va al Roger, Gerard i a mi en la segona entrega de la nostra escapada!Lluís Bioscahttp://www.blogger.com/profile/03058577280340305074noreply@blogger.com1