Buffff! (o petita crònica d'un cap de setmana)

Aquest cap de setmana a la ciutat hi ha hagut un munt d'activitat, molta d'ella relacionada amb l'esport (incloent el festival de patinatge del Club Hoquei Cadí que va ser, senzillament, espectacular). Malgrat les intenses pluges que han caigut, l'Escanyabocs ha estat un éxit organitzatiu i de participació. Gràcies als Tupedala, UEU, CEFUC, Xinoxano i Centre Excursionista de Catalunya, hem pogut viure i veure esforços, paisatges feréstecs, companyerisme.... Personalment em vaig animar a participar en una de les proves, la Vertical Quiri. Si us he de ser sincer encara durant aquell matí (la prova tenia lloc dissabte a la tarda a Noves de Segre) encara no les tenia totes de si acabava prenent la sortida o no. Sortosament vaig decidir que si. Tot el que envoltava els preparatius dels corredors abans de començar la curs estava impregnat de bon rotllo, paraules d'ànim i bons consells per tal d'assolir la fita final, arribar a l'ermita de St. Quiri, primer, i acabar a la creu situada encara més amunt (amb un total de 850 m de desnivell acumulat). Va començar la cursa amb la veu del Xavi Excribà donant la sortida, val a dir que només el primer tram ja era prou exigent i tots ens vam concentrar en no malgastar les nostres forces i anar tirant amunt. Cada cop que aixecava el cap (encara sense veure l'objectiu final) podia gaudir d'un paisatge espectacular, malgrat el cansament s'anés imposant a les cames. Al cap de poc més de 59 minuts vaig aconseguir arribar a dalt de tot, els últims metres van ser durs però estava esperonat per crits d'ànim de diferents persones o de l'organització (exemplar com la de tots els clubs implicats en l'Escanyabocs) com de participants que ja havien acabat i es quedaven per donar-nos als demés un cop de mà en forma de paraules de suport. La veritat, al cap de pocs minuts d'arribar, el cansament es va transformar en aquella sensació difícil de descriure que comença a la boca de l'estòmac i que et dóna a entendre que ho has aconseguit, que t'has superat a tu mateix i que, realment, ha valgut la pena.

Vull, des d'aquí, felicitar a tota la gent que ha fet possible l'Escanyabocs, perquè segur que tots els participants han pogut tenir la sort de gaudir de sensacions com les que he experimentat jo.

Caminant, caminant...

El darrer diumenge, de ressaca per alguns dels clubs de la ciutat que van aconseguir els seus objectius en forma d'ascensos, va arribar el Cros de primavera. Malgrat la participació escolar va minvant (realment ens ho haurem de fer mirar tots plegats), la idea de conjuntar la tradicional Cursa Popular amb una caminada, tot en benefici d'una entitat que treballa de forma seriosa, constant i amb absoluta discreció però eficàcia com és el Taller Claror, va resultar un èxit rotund. La gent de La Seu, tant la que volia córrer com la que volia caminar, va tornar a donar mostres de la seva capacitat de resposta davant una crida solidària i, perquè no, solidària vers la nostra pròpia ciutat. Es va superar l'assistència de l'any anterior i, paral·lelament, també els recursos que es van poder donar al President del Taller Claror, el Sr. Ramon Graell, el cap visible d'aquesta institució, però només una peça més en l'engranatge que el fa funcionar (jo crec que ell mateix es considera així). Moltes vegades critiquem, fem demagògia, podem arribar a excedir-nos en certs comentaris, però hi ha d'haver moments (jo diria que n'hi haurien d'haver més) per l'agraiment, pel reconeixement a les coses ben fetes. Des d'aquí gràcies a tota la gent que ho ha fet possible i la meva enhorabona a tota la ciutadania de la nostra ciutat que, d'una manera o altra, ha participat. Que la nostra caminada particular no s'aturi!

Activitats!!!

Arriba la part final de la primavera i, amb ella, a part de la tan desitjada pluja, arriben tot un seguit d'activitats que ompliran els caps de setmana de la nostra ciutat i el seu entorn durant un parell de mesos. Per començar, avui hi ha hagut un gran aperitiu amb el seminari de Tai Chi amb el Mestre Sebastià Gonzàlez acompanyat pel professor de l'Escola Esportiva Municipal de Tai Chi, Josep Colom, amb força afluència de gent que ha gaudit de l'activitat en el Palau d'esports aquest matí. A més, el Club de Caça i Pesca de l'Alt Urgell continua amb el seu frenètic ritme d'activitat, el Tupedala segueix programant sortides més que interessants, no s'atura l'activitat dels clubs que estan finalitzant la seva temporada... Durant els propers caps de setmana tindran lloc un gran nombre d'esdeveniments, començant pel Cros de Primavera, que ja està en la seva 28ª edició, amb una menció especial per al Francesc Moix, de qui un dia parlaré més abastament, juntament amb una cursa-caminada popular (es pot escollir) en benefici del Taller Claror.

La següent setmana un esdeveniment que ha centrat molta part dels esforços d'un nombrós grup de gent durant moltes hores dels darrers mesos: l'Escanyabocs, una prova multidisciplinar en la que res hagués estat possible sense la implicació de clubs tant representatius i emblemàtics com CEFUC (circuït de marxa nòrdica), Xino Xano Orientació (cursa d'orientació), Tupedala (pedalada), Unió Excursionista Urgellenca (quilòmetre vertical), l'Emma Roca (triraid), que han realitzat una tasca encomiable per aconseguir l'èxit d'aquestes proves, que centraran el cap de setmana del 24 i 25 de maig, amenitzat amb algunes activitats paral·leles com les projeccions finals del cicle La Nit del Viatger, tot amb el patricini de Grifone. El cap de setmana següent Fases Finals Nacionals de Bàsquet Infantil Escolar, organitzat pel Consell Esportiu de l'Alt Urgell, així com les fases finals alevins en 7 modalitats esportives la setmana del 7 i 8 de juny. A més, el festival de patinatge artístic del Club Hoquei Cadí, el 24 de maig amb el lema Cinema Musical's, Final a 4 de Copa Catalunya de Bàsquet organitzat pel Sedis, un final potser dur, però esperem que amb final felíç pels Clubs de Futbol de la nostra ciutat, Futbol La Seu i Castellciutat, els darrers partits del St. Ot, Trans Seu de Futbol Sala... tot plegat impressionant.

És molt probable que m'hagi descuidat alguna cosa (ja em disculpareu) però, el que és realment important, és la capacitat que té tot el teixit associatiu de La Seu per generar una activitat darrera l'altra i que, directa i indirectament, esdevenen una injecció de promoció de la nostra ciutat que generen visitants, moviment... Poc a poc anirem valorant alguns d'aquests actes un cop s'hagin realitzat, però mentrestant, se'm fa salivera de pensar tota l'activitat esportiva que tenim en breu i que podrem gaudir de forma intensa durant les properes setmanes.

Jordi Dalmau

Ahir vam anar amb nens de l'escola a una activitat que, suposo, moltes escoles no tenen opció de gaudir per l'entorn en què es troben. Em refereixo a l'anellament d'ocells. El gran èxit del secret d'una activitat rau, del cert, en els temes a tractar, la planificació i programació... però sobretot, en la persona que la imparteix. Ahir no vaig poder quedar-me per motius de feina, però he assistit altres vegades a les explicacions que el Jordi Dalmau dóna als nens i que aquests, al contrari que en algunes altres activitats potser a priori més atraients per a ells, escolten bocabadats i amb atenció. És atent amb els alumnes, domina el tema del que parla a la perfecció i, el més important, amb passió per quelcom que, malgrat potser només ser una feina, segur que és molt més que això. Les vegades que he posgut assistir a tota la sessió la sensació no pot ser més agradable: a la vora del riu Segre (aquest cop amb força aigua, però en cal més!), la tranquilitat que dóna un camí sense pràcticament trànsit, la possibilitat de quedar durant uns segons (potser poc temps però etern en el record) captivat pels colors o el cant d'un ocell que després serà posat un altre cop en llibertat per tal que segueixi el seu camí...
El Jordi és un dels grans professionals que conec des que visc a La Seu, evidentment altra gent ho és en altres àmbits, però val a dir que em fascina la seva passió per la tasca que desenvolupa i, potser més important encara, la voluntat i capacitat de transmetre aquesta passió als nens i als afortunats professors que tenim la sort d'assistir a les sessions d'anellament. Ahir vam tenir la sort de veure un exemplar que, fins ara, el propi Jordi no havia pogut anellar mai (era evident i palpable la seva alegria) i vam poder compartir amb ell una fita memorable. Des d'aquí gràcies.

Buscant una bona excusa?

Ahir vaig llegir en un diari un article que em va sorprendre força. Resulta que existeixen, avui en dia, diversos serveis per garantir una coartada a aquelles persones que ho necessitin, ja sigui per no assistir a la feina, escapar-se d'alguna reunió o cita no desitjada... No resulta, si més no, curiós? Arriben a oferir, per exemple, bitllets d'avió calcats dels de veritat o, fins i tot, la possiblitat de crear com un hotel virtual en el qual fins i tot si algú et truca demanant per la teva habitació et poden passar la trucada!

Òbviament, si algú presenta una carta de serveis com aquesta (i he trobat més d'una empresa buscant per internet a partir de l'article) hi deu haver un bon nombre de clients que ho utilitzen. Aquí és on comença a deixar de ser una curiositat per passar a preguntar-nos certes qüestions com: és realment legal elaborar símils de, per exemple passatges d'avió? (segons alguna de les empreses no servirien per pujar a una aeronau), fingir que una persona està en un allotjament, per exemple, a l'estranger? I, la pregunta que em faig, més important, hi ha realment un nombre tan important de gent que necessita una coartada per estalviar-se certes situacions o poder gaudir-ne d'altres? Si existeixen les empreses és evident que si, però a mi em preocupa que es falsegin fets per tal d'assolir certes fites, perquè no deixa de ser faltar a la veritat i, fins i tot, mentir, que encara que la llei no ho prohibeix, no és precisament la meva forma d'entendre la vida.