divendres, 25 de setembre de 2009

Realment ha estat bé...

Aquest mes estan passant moltes coses, algunes de molt bones i unes altres de poc agradables i que costen de digerir, però que ara no venen al cas (potser em vindrà de gust explicar-les més endavant). Avui es tracta de fer un petit homenatge, molt més que merescut, al Ramon Alsina i tota la seva tropa, els que han fet d'El Celler, un lloc de referència a la meva vida social aquí a La Seu, un espai de trobada amb els amics, amb la gent que ha vingut de fora a veure'm i conéixer la ciutat que tan bé m'ha acollit, un lloc on sempre, SEMPRE, m'he trobat ben atés i com si fos a casa, amb aquells detalls de "bogeria" controlada del Ramon, el bon menjar (sempre ens quedaran els pinxos!!!), l'excel·lent tracte, el sentir-te, per sobre de tot, bé des del precís instant en que travessaves la porta i entraves en aquell petit món decorat amb fotos dels seus viatges per l'Àfrica o, fins i tot de vegades, dibuixos fets pels propis clients (encara recordo la iniciativa de les postals de nadal). Entrar allí sabent que hi ha algú que ha decidit epr tu el que menjaràs i que en el 99% dels casos encerta!. Sempre he sortit d'allí com si hagués tingut una estona on tot l'exterior s'hagués oblidat i entrés en un univers paral·lel on les coses són més fàcils.


He tingut la sort de gaudir durant 10 anys de la companyia de gent que, ara, ha decidit dirigir la vida cap a una altra direcció. Només us puc desitjar la més gran de les sorts, que trobeu el que ara mateix estue buscant i, sinó, que trobeu el sol fet de saber què esteu buscant, de vegades tan o més important que el fet primer. Des del fons del cor (i, també, per què no dir-ho, del meu estòmac que sempre ha agraït les visites), trobaré a faltar tot el que he tingut l'oportunitat de viure allí dins. Avui hi he estat, potser per darrer cop abans que la nova direcció, a la que desitjo la millor de les sorts, agafi el local. He sentit una mica de buidor mentre disfrutava, segurament, del darrer àpat en companyia del Ramon i els seus. Espero contribuir, amb el temps, a compensar tot el que heu fet per mi durant aquests anys. Fins molt aviat. Realment i, com diu el lema del local, ha estat bé!

7 comentaris:

mon ha dit...

Probe que ha estat... alló és on vaig descobrir la "lonja?". Mare meva quin festival de menjar que m'he fet sempre que he passat pel Celler. Et trobarem a faltar Ramon...oisss

Anònim ha dit...

Ell també ha tingut molta sort amb vosaltres.
Gràcies a tota la gent que heu visitat El Celler ha pogut estar al capdavant del negoci durant 12 anys.
Ara si més no, li toca un descans.
Gràcies per tots els detalls que ha rebut.
I gràcies a tu Lluís per aquesta publicació.

Anna ha dit...

Jo he tingut la sort de coneixer-lo de l'albert vives i creixe una mica junts, com ve has dit una persona amb molt carisma i sempre ha estat igual ....realment tots trobarem a faltar el seu saber sorpendre,però estic segura que el Ramon alguna cosa farà...avegades hi ha situacions que et fan pendre decisions,avegades difícils,la gent quan estas adalt no enten que facis un canvi així,tambè vaig traspasar fa un any i mig i no m'arrepenteixo,tinc mes temps personal puc disfrutar més dels nens i sobretot puc anar a veure el basquet qe feia mil anys que no podia(que donarà un infart), CARPE DIEM .Em sap greu, per les braves i les tapetes, però m'alegro per tu Ramon saps que ets el millor i que sempre tens als teus seguidors al teu costat,i saps que en aquest camí ja hem parlat i t'animo a disfrutar-ho al màxim.
Un petonarro

pd;gràcies per fer aquest petit homenatge a aquesta gran persona

susana ha dit...

Molt bé LLuís l'escrit homenatjant al Celler d'en Ramón, s'ho mereix,ens ha fet passar molt bones estones!,
Susana

susana ha dit...

Per cert ens hem conegut avui a les jornades del pimestic, que han estat molt bé!
susana
susana@nabiu.com

Anònim ha dit...

Hola, sóc el Ramon i us vull agraïr a tots/es els vostres comentaris, vull que sapigueu que ja vaig intentar escriu-re fa dies però no me'n vaig sortir, a veure si ara ho aconsegueixo. Gràcies de veritat!

Jobove - Reus ha dit...

un blog molt interessant, felicitats