Felicitats!

Avui tinc ganes d'escriure, fa dies que no ho feia, força gent em diu que què passa, el bloc no està tan viu com abans. Teniu tota la raó, i es poden donar mil excuses, la feina, poc temps com per pensar en quin tema seria adient comentar (realment quasi no hi ha temps ni per llegir els diaris), el fet d'intentar no repetir comentaris... En tot cas avui és diferent. Mentre a fora està nevant, tan de bo es faci bona la dita i en els moments en que estem es faci realitat que "any de neu..." (ja em disculpareu la traducció literal del castellà). Però m'estic allunyant del tema. El títol és FELICITATS. Perquè? direu. No sempre es podem complir 25 anys. Menys encara 25 anys de servei. La Llar d'infants municipal La Grandalla està celebrant aquests dies aquesta efemèride, realment important. No perquè se'n faci més o menys propaganda, no perquè només se'n senti a parlar ara, no per l'edifici. El realment important són totes les persones que formen part d'això: pares, mares, alumnes que ara ja deuen haver acabat la carrera, els polítics (si, fins i tot aquests) tan locals com d'administracions més grans... però el material humà, les educadores, és, ha estat i serà, el més important. Amb les que vaig coincidir sabem que no sempre he estat d'acord amb elles en certs aspectes, però el que no podré negar mai és la tasca que fan, la dedicació que hi posen minut a minut, el tarannà de servei i absoluta abnegació que tenen vers els nens. Només vull dir-vos que enhorabona, no només avui, sinó per cada dia que tireu endavant, que formeu persones. Només que s'assemblin mínimament a vosaltres ja seran molt bona gent. GRÀCIES, gràcies per tirar endavant malgrat les dificultats que sempre hi han en un tipus de feina com aquest. En tot cas per molts anys, perquè cada dia sigui una celebració, per tot l'esforç que cada moment dediqueu a la societat del present i del futur.

A la carta

Avui he llegit amb satisfacció que TV3 oferirà, de forma gratuïta, tots els continguts de la seva forma de vídeo per internet 3alacarta, on disposen de més de 75.ooo vídeos als que se'n van afegint uns 600 cada setmana. Fins ara, aquest servei era de pagament, només es podia accedir als darrers vídeos sense pagar, però ara s'ha pres la decisió, encertada crec, de que l'accés sigui gratuït.

M'agrada navegar per internet i, ara, se m'obre una nova oportunitat per veure programes que no tinc l'opció de veure (si, ja sé que existeixen els gravadors!), i que fins ara només podia visionar gràcies a fragments en el youtube (no és que tingui gaire temps per fer-ho, però quan es pot sempre agrada tenir més possibilitats!).

Francament m'alegra poder disposar dels continguts. Fins ara, a l'escola, estàvem subscrits al servei, ja que podíem oferir, d'aquesta manera, el visionat d'alguns documentals o programes d'interès per la nostra tasca educativa. Ara ens serà molt més fàcil accedir-hi, també des de casa. Hi ha disponibles, a més, podcasts per als usuaris d'ipod.

Voldria agrair als que han fet possible aquesta iniciativa i, espero, tingui el ressó que es mereix una notícia com aquesta, ja que sempre ens hem acostumat a llegir males notícies. Una de bona de tant en tant també va bé!

Reflexió

Avui, un dia en què en porta 3 plovent, en què la festa de tots Sants i la castanyada han caigut en cap de setmana i no hem tingut el tradicional dia de festa, en què les cues per accedir a Andorra han estat, tot i la crisi, presents tot el cap de setmana, en què el Barça guanya malgrat el mal temps i un llarg etcètera de situacions, em ronda pel cap un dubte. Un parell d'amics que segueixen el bloc habitualment em deien que el tenia força abandonat (teniu tota la raó) i em suggerien alguns temes dels que podria parlar, entre ells, les eleccions als EUA. Em resistia a parlar del tema ja que, com molt bé em deien, realment crec que quasi les seguim més que les eleccions d'aquí. No sé si sobredimensionem l'efecte que té un nou president en la, diuen, nació més poderosa del planeta. Si, és cert que quan ells estan en crisi, aquí s'entra en crisi, però no necessàriament quan a ells els va bé aquí ens va igual. De totes maneres, el gran dubte m'ha anat sorgint a mesura que s'apropa la data del 4 de novembre i m'he assabentat (darrers intents dels candidats per desacreditar l'altre o per donar les darreres pinzellades de cara a enfortir la seva imatge davant l'electorat indecís) que els ciutadans dels Estats Units poden votar per avançat en els col·legis electorals, és a dir, fer-ho uns dies abans. És obvi que hi ha molts més habitants que aquí i, francament no sé quin sistema utilitzen a nivell de membres de la mesa electoral, però aquest no és el fet motiu de la meva reflexió ni de la meva sorpresa. Entrevistades unes quantes de les persones que han arribat a fer fins a... 6 hores de cua!!! per tal d'exercir el seu dret a vot, ninguna d'elles mostrava enuig per l'espera, consideraven que, amb raó o no, intentar posar el seu gra de sorra amb l'objectiu de que el seu païs funcioni millor bé val la pena, encara que suposi haver-se d'emportar algun entrepà que faci passar la gana i amenitzi l'espera. Em pregunto, realment, si aquí seríem capaços d'una cosa similar. Com més gran em faig, més m'adono de com ens agrada de queixar-nos per tot, per cada petita cosa que ens passa i no ens agrada. És evident que no tot el que passa en els EEUU m'agrada ni crec que ens hagi de servir com a exemple però, en un país que, sembla, té tanta influència sobre el nostre estil de vida, podríem agafar alguna coseta que m'ha semblat bona i, tant de bo, fóssim més positius en certs dels aspectes que envolten la nostra realitat social. No busco fer una crítica a ningú, si fos així també va referida a mi mateix, sinó una petita reflexió sobre un fet més que podem extreure (i aplicar) d'un tema que hem sentit i vist fins a la sopa (si em permeteu l'expressió) i del que en podríem treure una mica de suc.