dimecres, 9 d’abril de 2008

I'm singing in the rain...

Sembla ser que, finalment, haurem d'agrair a alguna força superior (cadascú que esmenti la seva) que ha fet, de moment, que la situació que estem vivint arreu de Catalunya comenci a albirar un petit punt d'esperança pel que fa a l'aigua. Les pluges dels darrers dies, i sembla ser que en vindran més (tan de bo que sigui així) estan fent que els moments catastròfics que anem arrossegant des de fa uns temps esdevinguin estones dolentes. Hi ha un fet important, però, què no hem d'oblidar: dins aquest horitzó de petita esperança, hi ha uns problemes de base enormes i que no ens poden fer perdre de vista que el moment és greu, molt greu, que ens hem de conscienciar de que la política (doméstica em refereixo, o ciutadana si més no) d'estalvi d'aigua no només ha de continuar, sinó incrementar-se (no pensant que aquesta aigua servirà per alimentar camps de golf, sinó esperant que sigui perquè tothom tingui aigua per beure i els agricultors i gent que viuen de la terra per mantenir els seus conreus i ramats). Cal que tots seguim apostant per defensar la cultura de l'estalvi i, com no, també la nostra aigua, potser per viure millor, potser per evitar les singulars (per dir-ho eufemísticament) situacions que s'han produït els darrers dies.

Canviant de tema, personalment m'encanta que plogui, no ara, des de sempre i, no ho dubteu, dedicaré una breu estona, si no teniu por a un refredat us ho recomano, a cantar sota la pluja.

Cap comentari: