dimarts, 5 d’agost de 2008

Gustavo Cieslar

Avui m'he trobat amb una història d'aquelles que donen què pensar, una persona (ara ja en són 2) que està complint el seu somni a base de tenacitat, de superar petits entrebancs (i de no tan petits), de fer camí, mai més bendit. El Gustavo va comprar-se, un dia, una petita moto (125 cc) per tal d'anar de vacances uns dies, 20 concretament. La cilindrada de la moto sembla que no doni per gaire però, mentre anava per la carretera, el seu somni de molts anys, donar la volta al món, anava prenent forma dins la seva ment dient-se "si torno, no el faré mai realitat". Així què, quilòmetre a quilòmetre, va sortir d'Argentina l'any 2003. 6 anys després continua fent realitat aquella idea. Ha passat per multitud de països, continuo sense entendre com aguanta la moto! A Barcelona va conéixer una noia alemanya que ara és la seva dona i que l'acompanya en el viatge, ella també amb una moto. Us poso l'enllaç al seu web, per si hi voleu fer una ullada. De fet, sembla ser que les darreres notícies ens diuen què ara ja són 5 les persones que estan devorant asfalt camí del seu destí final, Austràlia.



Quan veig exemples com aquest m'adono que, sovint, enterrem dins la nostra ment un gran nombre de somnis, potser per temor a no poder-los realitzar, potser per por a quedar-nos a mitges, però sempre hi ha persones que porten endavant petites o grans proeses plenes de sentit aventurer. Tot i això, tot i no portar a terme segons quins pensaments que, en un moment o altre ens han rondat per la ment, continuo convençut que, a la nostra manera, també tirem endavant els nostres petits, humils si voleu, somnis, aquells que ens fan sentir realitzats, alguns potser no premeditats i que ens hem anat trobant pel camí que se'ns ha anat traçant al davant, però igual de vàlids i de la mateixa manera capaços de fer que, quan mirem enrera, poguem veure que els quilòmetres virtuals que hem recorregut se'ns mostrin al davant com una gran experiència vital que tenim a mitges encara i que hem de seguir donant gas.



L'experiència del Gustavo ens ha de fer reflexionar per no defallir a l'hora de fer realitat aquells petits pensaments que ens ronden pel cap, que ens fan sentir aventurers aparcant, de vegades, el què ens envolta, sense treure-li importància, però donant-ne a aquestes petites coses que de ben segur, donen més salsa a la vida. Per sort, tenim persones com el Gustavo que ens recorden que es poden portar a terme agafant la nostra moto (ni que sigui virtual) i fent els quilòmetres ue calgui.

Cap comentari: