dilluns, 19 de gener de 2009

Fins sempre

Avui molta gent ha rebut una notícia d'aquelles que no vol sentir mai, el Paquito ens ha deixat. El Paquito, un segon pare per a molts, un tiet per a d'altres, un amic, una persona excepcional. Crec que és el millor que el podria definir, el Paquito era, per sobre de tot, una bona persona, d'aquelles que et deixen emprempta quan les coneixes i les veus actuar.
Mai li he sentit una paraula per sobre d'una altra, sempre col·laborant de forma constructiva, sempre disposat a donar un cop demà, sempre amb el sentiment d'una persona que vivia per tot el que feia i tot el que feia tenia una vida especial gràcies a ell. Puc dir-ho, he tingut la sort de conéixer-lo i veure tot allò bo que una persona pot arribar a ser: un exemple per als demés, sempre amb fets molt senzills, camuflats, però com he dit abans, deixant emprempta.
Has ajudat a fer gran el futbol a La Seu i n'has exportat una marca, en forma de saber fer les coses, per tot arreu on has anat.
Gràcies Paquito, fins sempre.

4 comentaris:

dona'm la mà ha dit...

si, el Paquito..una grandíssima persona, es troba a faltar..

cuidat Lluís!

Aina

Marina ha dit...
L'autor ha suprimit aquest comentari.
Marina ha dit...
L'autor ha suprimit aquest comentari.
Marina ha dit...

que gran paquito, però que gran que erets ... no hem pogut evitar de posar una foto teva sobre el moble del menjador.
Es el que hi ha, això et passa per estimar-nos tant.
Lluís et felicito, m'ha agradat molt !